Josefa Contijoch

Qui és Josefa Contijoch

El 2013, Sense alè va reunir tres premis per a Josefa Contijoch: el Crexells, el Crítica Serra d’Or de novel·la i el Ciutat de Barcelona de narrativa. És la darrera de la llista de novel·les que li fa l’Enciclopèdia Catalana, que comença el 1986 amb Potala. Entremig hi ha Els dies infinits (2001), Rimmel (1994), No em dic Raquel (1989) i La dona liquada (1990), premi Ciutat de Palma. Segons la mateixa font, Tòrrida tardor (1997) i, un any abans, Amor congelat són dues novel·les roses que va publicar sota un pseudònim, Stella Matutina, a la col·lecció Rosa de Pitiminí.

La poesia havia vingut abans, i en castellà: l’Enciclopèdia situa aquells primers poemes entre el 1964 i el 1967. En català va publicar Quadern de vacacions (una lectura d’El segon sexe) el 1983, amb el premi Miquel Martí i Pol del 1981 al darrere, i després van venir, entre d’altres, Baix continu (2014), Congesta (2007), Les lentes il·lusions (2001), que havia guanyat el Màrius Torres el 2000, i Ales intactes (1996), a la qual el pòrtic de l’AELC, que es documenta amb l’arxiu personal de l’autora, atribueix el premi Salvador Espriu. El 2012 va aplegar a l’antologia Ganiveta poemes del 1964 al 2011. Totes dues fonts hi afegeixen assaig, crítica literària i traduccions, i el pòrtic, també narrativa per a infants.

Va néixer a Manlleu el 20 de gener de 1940. Segons l’Enciclopèdia, va fer estudis de comerç i de filologia catalana, i professionalment va ser llibretera i documentalista. El pòrtic de l’AELC diu que va formar part del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club des que es va crear, el 1992, i de l’equip que va fundar el col·lectiu Quark Poesia. Pel que fa als reconeixements a la trajectòria, el 2014 va rebre el premi internacional Spoleto Festival Art Letteratura i el 2016, la Creu de Sant Jordi.