Dolors Oller i Rovira

Qui era Dolors Oller i Rovira

Gabriel Ferrater, Josep Carner, Pere Gimferrer, Carles Riba, Luis Cernuda, Narcís Comadira, Joan Brossa i Josep Pla són els autors que Dolors Oller i Rovira llegeix a Accions i intencions (2011). Segons la presentació d’Empúries, el llibre combina la reflexió teòrica i la lectura de textos: en una primera part teoritza sobre com es construeix el sentit d’un text i sobre «la tipologia de les formes de figuració de la paraula poètica», i en la segona mostra com els poemes es fan «un discurs que interpel·la el lector». La construcció del sentit (1986) li havia valgut el premi Crítica Serra d’Or i el premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat d’assaig, tots dos el 1987. Educaula62 recorda que en el prefaci d’aquella primera edició Oller avisava que el seu treball s’inclinava per l’anàlisi d’«aquells senyals que permeten reconstruir el sentit dels textos literaris», i diu que Aprendre de la lletra (2012), on el llibre torna, hi afegeix prou material nou per convertir-lo en una novetat.

Va néixer a Girona el 1942 i va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona; a la Universitat Pompeu Fabra va ser catedràtica de teoria de la literatura i literatura comparada. Va fer crítica a la premsa, entre altres mitjans a Serra d’Or, El País i la Revista de Girona, i del 2001 al 2010 va presidir el Centre Català del PEN Club. A Josep Carner i a Gabriel Ferrater els va dedicar dos llibres a cadascun: de Carner, va tenir cura de la miscel·lània Carneriana (1995) i va escriure Pel camí de Carner (2020); de Ferrater, la miscel·lània Gabriel Ferrater, «in memoriam» (2001) i La mala missió: papers sobre Gabriel Ferrater, del 2026. El Diccionari de la literatura catalana (DLC) li atribueix també La poesia de Rafael Masó (1980), Virtuts textuals (1990), premi d’assaig Josep Vallverdú, i l’antologia Deu poetes d’ara (1996).