Rosa M. Delor

Qui és Rosa M. Delor

Olívia Gassol, en un estudi sobre La pell de brau del 2003 que reprodueix l’AELC, escrivia que Salvador Espriu, els anys d’aprenentatge (1929-1943) (1993), de Rosa M. Delor, «ha estat i continua essent encara una de les anàlisis de la producció espriuana que més ha influït la crítica posterior». Hi destacava el mètode, que llegeix tota l’obra d’Espriu com «un tot orgànic» i en relaciona cada element amb els altres segons esquemes cabalístics. El llibre sortia de la tesi doctoral de Delor, dirigida per Joaquim Molas, i va obtenir el premi d’assaig Salvador Espriu del 1991 i el Crítica Serra d’Or del 1993. El pòrtic de l’AELC, fet amb documentació cedida per l’autora, la presenta com a erudita d’Espriu i estudiosa de la càbala, i diu que la seva obra d’assaig gira sobretot al voltant d’aquest autor. El mateix 1993 va publicar La mort com a intercanvi simbòlic. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu: diàleg intertextual. Abans, el 1989, havia aplegat articles seus a Salvador Espriu o «el cercle obsessiu de les coses», i més tard van sortir La Càbala i Espriu. Una poètica de la llum (2014) i El secret de Joan Alcover. «Poemes bíblics» i la Càbala Lul·liana (2017). També va preparar dues antologies d’Espriu: Ocells (1991), per a l’Asociación de Bibliófilos de Barcelona i a petició de Martí de Riquer, i La Roda del Temps. Una antologia dialogada (2003).

L’edició crítica de les Obres completes d’Espriu la va proposar el 1990 al Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu d’Arenys de Mar, i en va ser la directora; segons la biografia de l’AELC, va treballar personalment en quatre volums, publicats entre el 1994 i el 2015. La mateixa font fa començar la relació amb Espriu el 1982, quan li va enviar un article sobre El caminant i el mur, i hi afegeix una ponència al I Congrés Internacional Salvador Espriu (2003) i una conferència a la Freie Universität de Berlín (2010). Llicenciada en filologia catalana, va ser professora de secundària a l’Institut Jaume Balmes a partir del 1981. Fora de l’assaig, va signar amb Teresa Vilardell i Fina Rius Amor hermètic, una obra sobre textos d’Espriu que es va estrenar el 2010 a l’Espai Brossa, i el 2022 el Teatre Principal de Palma va representar Solitud a Stromboli, que l’AELC també compta entre les seves obres de teatre. El 2015 va fer d’ella mateixa a La Academia de las Musas, la pel·lícula de José Luis Guerín, i el 2021 va publicar La veu de Beatrice, un llibre de versos, proses i imatges en què parla la Beatrice de Dante i que la biografia vincula al mite de l’amor.