Bàrbara Duran Bordoy

Qui és Bàrbara Duran Bordoy

Els cursos que el Maharishi Mahesh Iogui va organitzar a Mallorca als anys setanta són el tema de Vaig veure John Lennon. Històries del Maharishi Mahesh Iogui, música i músics a la Mallorca dels anys 70, el llibre de Bàrbara Duran Bordoy que va guanyar el premi Alexandre Ballester d’assaig del 2018 i que porta pròleg d’Antoni Pizà. Una nota del Brook Center (2019) que reprodueix l’AELC en remarca el mètode, els testimonis de primera mà de la gent de l’illa i dels assistents, i dona com a punt culminant de la història la detenció i l’expulsió de John Lennon i Yoko Ono. L’associació en recull dues ressenyes més. Per a Juanma Ferrando, a la Revista transcultural de música (2020), una de les idees de fons de Deixem lo dol, premi Ciutat de Manacor Antoni Maria Alcover d’assaig del 2019, és que els cants de Pasqua Florida que l’autora aplega sota el nom de «Goigs de Pasqua» no s’han buidat de sentit religiós en una societat més allunyada de l’Església, sinó que n’han sumat d’altres, i que això ajuda a explicar el moviment per recuperar-los. Francesc Alemany Sureda, a la Revista d’Etnologia de Catalunya (2017), qualifica d’«interdisciplinària» la recerca de Posseïts pel dimoni. La festa de Sant Antoni des de la música rave i trance, publicat per Lleonard Muntaner, i hi reconeix l’interès per la transmissió oral de les tonades i per l’estructura social que les sosté, el mateix que ja hi havia a Voleu sales? (2015). La llista de premis de l’AELC n’hi afegeix dos: el Font i Roig del 2020, per Les cantadores de Maria de la Salut, i el premi Mallorca d’assaig en català del 2024, per Cant i treball a Mallorca.

El pòrtic de l’AELC, elaborat amb documentació del seu arxiu, la mostra en diversos fronts. Com a intèrpret, va actuar de pianista acompanyant, d’organista i de flautista de bec, i va estrenar algunes composicions de petit format. La formació, a més del doctorat en art i musicologia a l’Autònoma de Barcelona, inclou els títols superiors de piano i de solfeig i repentització del Conservatori Superior de València, el de flauta de bec del Trinity College de Londres i cursos d’orgue i de música antiga. Va fer classes de pedagogia i de musicologia al Conservatori Superior de les Illes durant tretze anys i va entrar el 1993 al cos de professors de música de secundària; els programes Comenius i Erasmus li van permetre ensenyar a Alemanya, Suècia, Hongria i el Regne Unit. A la recerca, l’associació la situa al Grup d’Estudis Etnopoètics de l’IEC, al grup de tradicions orals de la SIBE i a l’International Council for Traditional Music. I a l’escriptura, a més de l’assaig, que és el gruix del que ha publicat segons el pòrtic, hi va haver poesia a l’adolescència, crítica musical i notes per a programes de festivals.