Rafel Crespí

Qui era Rafel Crespí

A La música de les constel·lacions (2005), premi de narrativa Vila de Lloseta, la desaparició de Blai posa en marxa dues investigacions: la d’Eulàlia, que passa per diversos països i se situa en un passat recent, i la de Miquela, que va enrere per les generacions de la família fins a la Mallorca de principi del segle XX. Pere Rosselló, en un estudi inclòs a Rafel Crespí: la tenacitat de viure (2021) que reprodueix l’AELC, hi veu desplegada tota la capacitat de Rafel Crespí Ramis per crear personatges, que ja havia mostrat en els contes. El títol del primer llibre que li va publicar una editorial, Personatjes (sic) (1994), tres narracions amb què va guanyar el premi Recull Francesc Puig i Llensa de Blanes, li sembla en aquest sentit molt significatiu: són personatges amb tj, imperfectes, amb «faltes d’ortografia», cadascun singularitzat per una mancança o una raresa, i és per la seva manera de parlar que se’n fa evident la deformitat. Rosselló atribueix al mestratge de Gabriel Janer Manila, que l’havia tingut d’alumne al col·legi de Son Ferriol, la vocació i bona part dels recursos de l’escriptor. I ja als dos contes d’Experiència preliminar (1980), que es va autoeditar quan encara no tenia vint anys, hi troba els trets que definiran la seva narrativa: l’humor i la ironia, el xoc entre el món rural i l’urbà, la primera persona per entrar en el personatge i, sobretot, un català genuí de Mallorca, ple d’expressions i de modismes. Crespí havia començat concursant en certàmens, i la llista de premis de l’AELC en recull la Rosa d’Or de la Pau de narració curta del Certamen Literari de Castellitx, a Algaida (1979), el Salvador Galmés de Sant Llorenç des Cardassar (1986), el Ciutat d’Inca (1989) i el Vall d’Or de Sóller (1993). El 1995 Columna li va publicar el recull Silencis, i l’any següent, la primera novel·la, ¿Per què has vingut?.

A l’institut Berenguer d’Anoia d’Inca, on va començar a ensenyar llengua i literatura catalanes el 1984, Crespí hi va fer gairebé tota la carrera: hi va impulsar la revista escolar Mirall de trobar i, a partir del 1990, les Lectures poètiques, una activitat mensual per als alumnes de batxillerat. Aquell mateix 1984 s’havia llicenciat en filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Fill d’una família pagesa de Pòrtol, on havia nascut el 1961, havia estudiat banca, i unes oposicions el van portar el 1982 a Sant Feliu de Llobregat; la biografia de l’AELC explica que així va poder convalidar per assignatures de catalana les de filologia hispànica que cursava a Mallorca, on la carrera de catalana encara no s’oferia. També va fer política local. Afiliat al PSM des del 1986, va ser regidor de Marratxí del 1995 al 1999, i va ser la primera vegada que el partit hi tenia representació; del 1999 al 2003 va ser assessor tècnic docent de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern balear, on va dirigir la revista mensual Quaderns d’Educació. Va col·laborar a Pòrtula, Lluc, El Mirall i el Diari de Balears, i va impulsar i presidir la delegació de l’Obra Cultural Balear a Marratxí. Va morir a casa seva, a Pòrtol, el 2020, i va deixar acabada, a falta de revisar-la, una novel·la que havia començat el 2008.