Neus Canyelles

Qui és Neus Canyelles

Neus Canyelles va obtenir el premi El Lector de l’Odissea amb L’alè del búfal a l’hivern (2006), una novel·la on, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, «s’encreuen les vides de tres dones». Antoni Isarch, que la va ressenyar a Els Marges (hivern del 2008), hi va comptar setanta-nou fragments i hi va veure un «joc intertextual» a partir de la figura real de Jean Rhys. Cap d’Hornos (2003) va guanyar el premi Ciutat de Palma, i l’Enciclopèdia li registra també les novel·les Autobiografia autoritzada (2021) i La novel·la de Dickens (2010). Xavier Serrahima, en un article a Núvol del 2014 que reprodueix lletrA, va subratllar el pes «cabdal» del component autobiogràfic en la seva literatura i va escriure que Canyelles «escriu volta rere volta el mateix llibre amb el mateix personatge».

El premi Mercè Rodoreda del 2013 va ser per a Mai no sé què fer fora de casa, que l’Enciclopèdia defineix com una «recreació de setze contes» d’autors de la literatura universal. El conte que obre el recull, que lletrA inclou entre els seus tastos de textos, torna sobre «La dama del gosset», de Txèkhov. Ponç Puigdevall va escriure a El País (maig del 2014) que en aquests contes «l’homenatge es limita a adaptar la situació argumental a les anècdotes que viu la protagonista», i Sebastià Alzamora, a Núvol, en va posar Bukowski com a exemple extrem: «Bukowski segons Canyelles ja no és Bukowski: és Canyelles». Canyelles havia rebut el premi Bearn 1997 pel dietari Neu d’agost, publicat el 1998, i el 2002 va publicar un altre recull, Els vidres nets i altres contes. Es va llicenciar el 1989 en filologia hispànica per la Universitat de les Illes Balears. Va col·laborar al diari Última Hora.