Damià Huguet Roig

Qui era Damià Huguet Roig

El 1976 Damià Huguet va posar en marxa tres col·leccions de poesia, Guaret, Quaderns campaners i La garangola, perquè, segons la biografia de l’AELC, estava convençut de «la poca importància que les principals editorials mallorquines donen a la poesia més arriscada». Es feien de manera artesana i amb pocs mitjans, i van durar fins al 1984. Hi van sortir llibres de poetes joves, com Miquel Cardell, Joan Palou, Josep Albertí o Ponç Pons, i també d’autors amb més obra al darrere, com Blai Bonet o Bartomeu Fiol. El darrer títol de Guaret va ser un llibre seu, Els calls del manobre (1984), i el pòrtic de l’AELC fa acabar amb aquell volum tant la seva feina d’editor com una etapa de la seva poesia.

Entre el 1969 i el 1976 va fer crítica de cinema i va ser el corresponsal del Diario de Mallorca a Campos. Segons la biografia, aquella feina li va donar ocasió de conèixer Fellini, Rossellini o Visconti, i l’obra d’aquests directors és, per a la mateixa font, «essencial» per entendre la seva poesia. L’AELC compta el cinema i el medi rural entre els temes «constants» dels seus versos, i el pòrtic hi suma la sensualitat i l’evocació de la Mediterrània, sobretot a l’última etapa. Professionalment, va treballar tota la vida d’industrial, a la fàbrica de materials de construcció que havia heretat la família.

Els primers llibres coincideixen amb el que el pòrtic anomena el «moment d’esclat cultural» de Campos, amb cicles de conferències a partir del 1966, recitals de Nova Cançó i Festes de les Lletres. La biografia diu que Huguet va formar part «de manera decisiva» del nucli cultural que s’hi va crear en els últims anys del franquisme. Home de primera mà va guanyar el premi Blanquerna de Manacor el 1969 i va sortir el 1973, l’any que Cinc minuts amb tu va obtenir el Les Illes d’Or de l’Editorial Moll. El 1976 van aparèixer Carn de vas i Esquena de ganivet, que la biografia descriu com a «molt influïts per les lectures de César Vallejo i Blai Bonet». En aquella mateixa etapa va fer tres llibres de poesia visual, Poemoteca, Carcelles d’Allís i Àlbum, i va publicar Com un peix dins el rostoll, Traus badats, que el 1981 va completar amb L’encant dels pentenills, i Ofici de sords.

Vols des d’Orly (1995), l’últim llibre que va publicar en vida, tanca el que el pòrtic anomena «un nou cicle», obert el 1987 i el 1988 amb Guarets a l’alba i L’ull dels clapers. Va morir a Campos el 1996, i la Universitat de les Illes Balears i Caixa de Balears van editar pòstumament Les flors de la claror. El pòrtic de l’AELC el considera «un dels poetes més representatius de la literatura catalana a Mallorca de la segona meitat del segle XX».