Maria de la Pau Janer

Qui és Maria de la Pau Janer

El 2005 Maria de la Pau Janer va guanyar el premi Planeta amb Pasiones romanas, tres anys després d’haver-ne estat finalista amb Las mujeres que hay en mí, que es va publicar en català el 2003. Abans havia obtingut l’Andròmina amb L’hora dels eclipsis (1989), el Sant Joan amb Màrmara, el Carlemany amb Natura d’anguila (1995) i el Ramon Llull amb Lola (1999). L’Enciclopèdia defineix la seva narrativa com «una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans», i presenta Tots els noms d’Helena (2022) com «una particular revisió de la Ilíada d’Homer». Altres novel·les seves són Els ulls d’ahir (1988), Cartes que sempre he esperat (2010) i Quan siguis lliure (2015).

Com remarca l’AELC, les arrels familiars i l’illa de Mallorca tornen sovint als seus llibres. Va néixer a Palma el 1966, filla de l’escriptor Gabriel Janer Manila. A la Universitat de les Illes Balears, on es va llicenciar en filologia catalana i es va doctorar, també hi ha fet classes.

Com a estudiosa s’ha dedicat a la literatura popular. El seu treball sobre les rondalles del cicle de l’espòs transformat, que va ser també el tema de la tesi doctoral, va rebre el premi Valeri Serra i Boldú del 1991, i ha publicat un estudi sobre el mite del comte Arnau i assaigs com Mallorca, l’illa de les mil i una nits (2001).

Per a joves ha escrit L’illa d’Omar, premi Crítica Serra d’Or, i un recull de contes, Els deu manaments de la felicitat (2002). A banda, ha escrit a la premsa i ha presentat programes de televisió i de ràdio, entre els quals Els llibres i la vida, al Canal 33.