Bartomeu Guasp

Qui era Bartomeu Guasp

Dos reculls, Poesies juvenils (1928) i La rosada (1935), i dos volums d’obra aplegada, Tardanies: rims i prosa (1971) i Poesies (1972), contenen la poesia de Bartomeu Guasp, un prevere, ordenat el 1920, que segons el Diccionari de la literatura catalana (DLC) es va interessar aviat pels versos. El diccionari el situa dins la tradició de l’Escola Mallorquina, hi remarca els temes religiosos i paisatgístics i el presenta com a «fidel seguidor i admirador de Costa i Llobera». Es presentava sovint a certàmens i va obtenir premis als Jocs Florals de Valldemossa, de Felanitx, de Girona i de Badalona, i va col·laborar a l’Almanac de les Lletres i a Sóller; també va ser col·laborador d’Antoni M. Alcover. Del Guasp de la postguerra, el DLC en diu que formava part de l’ala més conservadora dels intel·lectuals i que freqüentava, a Palma, les tertúlies de Guillem Colom i dels Massot.

Com a investigador, el DLC el presenta com a estudiós de la història de l’Església a Mallorca i de l’eremitisme de l’illa, sobre el qual va reunir molta documentació. Nova Editorial Moll en destaca La vida ermitana a Mallorca des del s. XIII a l’actualitat (1946); el diccionari, que en dona una llarga llista, hi suma La vida ermitana a Mallorca. Època anacorètica (1959) i estudis sobre ermitans, cartoixes, trapes i clarisses de Mallorca. També va escriure sobre Alaró, el seu poble, i el seu castell, per exemple a Alaró i la pesta de 1652: Sant Sebastià i Sant Roc (1960). Moll recorda dues feines d’abast local: va col·laborar a Documenta, una publicació quinzenal de notícies històriques de la vila de Sant Joan que va sortir del 1941 al 1947, i el 1924 va recollir en un quadern manuscrit els capellans que havia tingut l’església de Pòrtol, una llista que Cristòfor Tries va completar el 1975 i on el mateix Guasp consta entre el 1922 i el 1926. Va néixer a Alaró el 1893 i va morir a Palma el 1976.