Esteve Busquets i Molas

Qui era Esteve Busquets i Molas

La columna diària Bon dia, que Esteve Busquets tenia a El Correo Catalán, va ser segons el Diccionari de la literatura catalana (DLC) «el primer esforç fet des del 1939 de catalanització d’una secció periodística a Barcelona». En català va escriure quatre monografies locals, Entre vinyes i telers (la vida de Sant Llorenç Savall) (1968), Plegamans (1969), Montgrony (1969) i Història de Capellades (1972), un llibre de records, Quaranta anys de periodisme barceloní (1971), i obres de folklore com Calaixera de romanços reusencs (1966-67), Oracions, eixarms i sortilegis (1985) i Els animals segons el poble (1987).

Va començar als anys vint a Scriptorium, una publicació cultural de Ripoll que el DLC diu inspirada en el catalanisme conservador, i el mateix editor li va publicar Oasi (1930), que va ser el seu únic llibre de poesia. Va treballar a El Matí i a La Nau, va ser sotsdirector de Flama i director de L’Avant, publicacions que el DLC vincula a la Federació de Joves Cristians, i del 1935 al 1936 va dirigir el diari Catalònia de Tarragona. D’aquell context és L’anticrist a les escoles (1934), que el DLC anomena «al·legat». Després de la guerra van sortir Diario de diarios (1951), «una biografia de Crist en forma periodística», 20 lecciones de periodismo apostólico (1952) i uns quants llibres de narracions divulgatives per al públic juvenil. Va néixer a Roda de Ter el 1908 i va morir a Barcelona el 16 de desembre de 1991.