Josep Sureda i Blanes

Qui era Josep Sureda i Blanes

Vicenç Mut, Orfila, Chopin, Piferrer, Costa i Llobera o els homes de la Renaixença mallorquina: els llibres de Josep Sureda i Blanes parlen sovint de persones, i el Diccionari de la literatura catalana (DLC) diu que els seus assaigs tendeixen a «rescatar de l’oblit figures emblemàtiques del món intel·lectual». Nova Editorial Moll, que n’ha publicat diversos, presenta Petites històries (1971) com un aplec de semblances de personatges del passat mallorquí, del científic Vicenç Mut al musicòleg Antoni Noguera, i Històries aldanes com un homenatge als promotors de la Renaixença a Mallorca, com Marià Aguiló, Quadrado o Tomàs Forteza, «reduïts a la pròpia dimensió humana»; d’Aprenentatge i romiatges del jove Miquel Costa (1980) en diu que estudia a fons els anys de joventut del poeta. Per al DLC, els assaigs són d’un estil elegant i de «marcat caràcter divulgatiu», hi veu l’intent de fer compatibles l’humanisme i la ciència, i diu que el fil que lligava els seus temes era el progrés, entès com a «domini de la natura i benestar material». Fora de l’assaig, el 1930 va publicar La princesa que tenia el rellotge aturat, que el diccionari qualifica de relat «noucentista, proper al conte infantil», amb l’entorn natural d’Artà i un protagonista cosmopolita, i el 1932 va aplegar a El paisatge d’Artà proses que havia publicat al setmanari artanenc Llevant.

La seva obra de més ambició i de més transcendència, segons el DLC, va ser la traducció al castellà de dotze volums de Die Balearen, de l’arxiduc Lluís Salvador (1954-65), que fins al 1989 va ser l’única disponible, si no es compta un resum de final del segle XIX; als pròlegs de cada volum hi va exposar les idees de la seva pròpia obra, com la crítica de les elits provincianes del vuit-cents. Sureda havia nascut a Artà el 23 de juny de 1890. Per voluntat del pare, que era farmacèutic, va estudiar farmàcia a Barcelona, i es va doctorar a Madrid el 1915; la química la va estudiar a Múnic, on el va enxampar la Gran Guerra, i la va acabar al politècnic de Zúric. El 1926 era de nou a Mallorca, al capdavant de la fàbrica d’adobs de Porto Pi, que era del financer Joan March Ordines, i va ser batlle d’Artà (1926-27); del 1933 al 1952 va dirigir Indústries Agrícoles de Mallorca SA. Va presidir l’Associació per la Cultura de Mallorca entre el 1934 i el 1936, i el 1983 la Universitat de les Illes Balears el va fer doctor honoris causa. Va morir a Barcelona.