Guillem Colom Ferrà

Qui era Guillem Colom Ferrà

Guillem Colom i Josep Maria de Sagarra van ser multats per «alteració de l’ordre públic» arran de l’estrena d’Antígona al Teatre Romea de Barcelona, el 7 de juny de 1951, segons la biografia de l’AELC. L’Enciclopèdia Catalana presenta l’obra com una «recreació del mite clàssic» i la data el 1935. Anys abans, el 1943, l’AELC diu que li havien negat el permís per editar Cançons mallorquines. Totes dues fonts expliquen que entre el 1945 i el 1950 va acollir a casa seva, clandestinament, trobades per parlar de literatura, i l’AELC hi fa passar Carles Riba, Clementina Arderiu, Josep Maria López-Picó o Xavier Casp. Al teatre, l’Enciclopèdia li compta també Nit de Nadal (1932), Marta (1935) i Cecília de Solanda (1945).

Per a l’Enciclopèdia és un poeta «molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge», dins l’Escola Mallorquina, de la qual la biografia de l’AELC recull que se’l considera un dels últims representants. Frederic Mistral, segons l’Enciclopèdia, explica en part l’interès per la poesia narrativa i per la recreació del llegendari que mostren algunes de les seves obres. El Comte Mal, «l’extens poema» en paraules de la mateixa font, va tenir una primera versió que el 1925 va guanyar la flor natural dels Jocs Florals de Sóller; publicat el 1950, aquell any el llibre va ser premiat als Jocs Florals de Perpinyà. Amb Cançons de la terra havia guanyat el 1933 l’englantina, però el llibre no va sortir fins al 1947. El primer recull de poemes havia estat Iuvenilia (1918), i el 1956 va guanyar el premi Ciutat de Palma amb La terra al cor, publicat el 1957. Amb L’agonia del camp i Oda a la ciutat (1972), segons l’Enciclopèdia, va provar temàtiques «una mica més allunyades del paisatgisme rural». Va ser proclamat mestre en gai saber.

Miquel Dolç va ser el seu col·laborador en dues traduccions, les Silves d’Estaci i Els Lusíades de Camões (1964), i també el director de la tesi doctoral que Colom va llegir el 1962 a la Universitat de València, sobre Ramon Llull i els orígens de la literatura catalana. De Frederic Mistral, de qui havia traduït Nerto (1928) i Memòries i contarelles (1931), en va reunir el 1958 les versions pròpies amb les de Maria Antònia Salvà; les Odes d’Horaci, segons l’AELC, van quedar inèdites. Nascut a Sóller el 24 de desembre de 1890, va deixar a mitges la teologia al seminari de Mallorca, on, segons l’AELC, va tenir Llorenç Riber de mestre de llengües clàssiques; la llista d’obres de l’AELC li recull, entre els assaigs, Llorenç Riber i Campins, notes per a una biografia. El 1917 es va llicenciar en Filosofia i Lletres a Barcelona. Es va dedicar a l’ensenyament: l’AELC explica que el 1937 va ser un dels fundadors del col·legi de segona ensenyança de Sóller i que del 1953 al 1962 hi va dirigir el col·legi de batxillerat. El 1972 van sortir les seves memòries, Entre el caliu i la cendra. Va morir a Palma el 6 de juny de 1979.