Elvira Augusta Lewi

Qui és Elvira Augusta Lewi

Els habitants del pis 200, el recull de contes que Elvira Augusta Lewi va publicar el 1936, s’obre, segons la presentació de Males Herbes, amb la Wanda arribant al gratacel on tres homes havien trobat la pau; per a ells, pel fet de ser dona, és «la llavor de la discòrdia». L’editorial, que el 2023 en va fer una nova edició, diu que el volum aplega set històries. El Diccionari de la literatura catalana hi veu una barreja de fantasia i realitat, i el pòrtic de l’AELC defineix l’estil de l’autora com a «entre realisme psicològic i fantasiós». L’any abans, el 1935, Proa li havia publicat Un poeta i dues dones, una novel·la que, segons el DLC, «reflexiona sobre la naturalesa de l’art» a partir de les relacions entre personatges dels dos sexes, i que la biografia de l’AELC dona com un «gran èxit de crítica». Neus Real Mercadal, en l’estudi que acompanya l’edició del 2023 i que reprodueix l’AELC, explica que Lewi n’havia avançat un fragment el 1931 i que, per a l’autora, la novel·la catalana «encara no havia assolit la modernitat». El 1943 en va sortir una versió castellana, Un poeta y dos mujeres, signada com a Elvira L. Salinas.

A la premsa dels anys trenta, Elvira Augusta Lewi va fer crítica literària a Mirador (1930) i crítica d’art a La Nau a partir del 1931, i del 1933 al 1938 va publicar a La Dona Catalana entrevistes i articles de moda, d’art, de decoració i de formació femenina. Segons l’AELC, l’activitat periodística l’havia començada el 1929, l’any que D’Ací d’Allà li va publicar el primer conte, «L’home de cristall». De l’alemany, va traduir per a La Revista (1931) cartes de Hölderlin i de Rilke, i va col·laborar també a la Revista de Catalunya. El seu nom era Elvira Levi Salinas, i havia nascut a Barcelona; la biografia de l’AELC diu que va estudiar a l’Escola Alemanya de la ciutat entre el 1920 i el 1922 i que el 1927 i el 1928 va seguir cursos nocturns a la Llotja. L’AELC la situa entre les sòcies del Lyceum Club de Barcelona des de la fundació, el 1931, i el DLC recull una lectura de contes inèdits seus en una emissió de ràdio de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, el 1937. Del que va venir després se’n sap ben poc: el pòrtic de l’AELC, que recorda que era de família jueva, diu que a partir del 1943 se’n desconeix la trajectòria, «marcada per la postguerra i el nazisme», i la biografia apunta que possiblement va morir cap al 1970.