Josep Maria Murià

Qui era Josep Maria Murià

Des del 2012, la Biblioteca Pública de l’Estat de Jalisco, a Guadalajara, té una Biblioteca Catalana amb el nom de Josep Maria Murià i Romaní. Guadalajara va ser la seva ciutat a partir del 1959. Hi havia arribat després d’exiliar-se a França el 1939 i d’embarcar-se cap a Mèxic el 1942. Allà va fer classes de literatura a l’American School i a la universitat, i durant més de deu anys va ser el principal promotor del Butlletí del Centre Català de Guadalajara. Va formar part de la direcció de Prensa Unida de Guadalajara i de la delegació del Sindicato Nacional de Redactores de la Prensa, i va tenir també activitat a la indústria i al comerç. Va col·laborar a revistes catalanes de l’exili, com Xaloc, Quaderns de l’Exili o Pont Blau, i va guanyar la flor natural als Jocs Florals de Mèxic (1973) i als de París (1965).

Els dos primers llibres de Murià són de la guerra: un assaig polític, La revolució al camp de Catalunya (1937), i una novel·la, Els dos puntals (1938). Fill de Magí Murià i Torner i germà d’Anna Murià i Romaní, havia nascut a Barcelona el 1907; als anys vint i trenta havia escrit al Diari de Catalunya, a El Borinot i a La Nau, i poc abans de la guerra havia entrat a la Generalitat com a funcionari. La poesia, la va publicar a l’exili: L’espera, poemes el 1942 i, molts anys després, Trajecte confús (1978), L’últim recull i Ramals del trajecte (tots dos del 1980). En contes hi ha Cinc contes per a infants (1984) i dos reculls, Cuentos de humor gris (1987) i Narraciones fugaces (1967), que van tenir versió catalana el 1992 i el 1974, respectivament. Entre els assaigs, l’Enciclopèdia Catalana cita Vivències d’un separatista (1985) i Revisión de la dramática neoclásica (1971), i en castellà va publicar també llibres d’assaig i d’història sobre Mèxic. Va morir a Guadalajara el 1999.