Climent Forner

Qui era Climent Forner

Des de L’ull de Taüll (1983), Climent Forner va anar publicant per temes tota la seva poesia. L’Enciclopèdia Catalana hi destaca «un gran rigor formal» i la convivència de «mostres de la quotidianitat» amb «elements metafísics i religiosos». Abans d’aquell llibre havien sortit, entre altres, Àlbum de família (1980), Els únics mots (1964), La Benaurada (1975) i Arondeta (versos perversos) (1973); després, poemaris com Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993), A sou d’amor (2002), Carrer major, 20 (1992) i Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (Diari d’un rector) (1996). Del trobador Guillem de Berguedà va traduir, de l’occità, tota l’obra que se’n coneix, publicada el 1986, i el 2001 va treure una versió «moderna i poetitzada» de Llir entre cards, d’Ausiàs March.

Forner va dirigir el Full Diocesà del bisbat de Solsona i va exercir de sacerdot des del 1952, quan es va ordenar en el marc del Congrés Eucarístic, fins al 2024; s’havia format al seminari de Solsona, i va ser un dels fundadors de L’Infantil. També va escriure contes infantils, reculls com Fulls en el Full (1998) i De cim en cim. Goigs i auques populars (2004), i llibres com Besllums: apunts de crítica literària (2006), Cims d’Estela: retrats de set berguedans il·lustres (2005), Paraules sobre paraules: pròlegs i discursos (2010) i Carta al rector de Vallfogona (2024). El 1977 li van concedir el premi d’Honor Jaume I d’actuació cívica, i el 1999, la Creu de Sant Jordi. Des de l’abril del 2021 el seu fons documental és a l’Arxiu Comarcal del Berguedà.