Joan Vilacasas

Qui era Joan Vilacasas

Edicions 62 resumeix amb una fórmula el doble blanc que dona títol a la novel·la de Joan Vilacasas del 1960: és «el zero com a màxim valor artístic». En la reedició del 2007, l’editorial la presenta com una novel·la que ja qüestionava «la submissió de la creació artística al mercat». El protagonista és un pintor català establert a París que rep la visita de Joan Comes, un suposat col·lega que fa temps que no pinta i que el vol convèncer que ho deixi; l’editorial hi veu «el gran debat de les arts plàstiques del segle XX» i una crisi que porta el pintor pel París dels treballadors. Segons el Diccionari de la literatura catalana, en les novel·les de Vilacasas hi ha sovint una denúncia del món de l’art i dels seus grups de pressió, feta «amb amarg humorisme». El Diccionari hi inclou Operació viaducte (1962), Nnoba fygurassió (1965) i Jourdain 65 (1966), aquesta última una sàtira del món literari català, i en destaca també Cartes a un pintor (1964). Grup 62 li compta sis novel·les i tres reculls de proses entre el 1954 i el 1966.

El Diccionari el fa néixer a Sabadell el 1920 i morir a Barcelona el 2007, i el presenta com a pintor, gravador, ceramista i escriptor; Grup 62 afegeix que és sobretot com a pintor que se’l coneix. Del 1949 al 1961 va viure a París, on va estudiar a l’École du Louvre, i va exposar a les biennals de Venècia, de São Paulo i d’Alexandria. Les obres informalistes que exposava a Barcelona el 1957 van evolucionar cap al que ell va anomenar planimetries, un nom que el Diccionari explica «per la seva relació amb la plàstica dels plans topogràfics»; Grup 62 situa aquestes planimetries a la segona meitat dels anys cinquanta, quan també començava a escriure. El teatre va venir després: a partir del 1967, segons l’editorial, en va estrenar deu obres, algunes signades com a Carles Valls, i el Diccionari en remarca les comèdies «iròniques i divertides», com Jo, el serial i la gallina (1967) o L’enterrament és a les 4, estrenada el 1968 i publicada el 1982. Va escriure, a més, guions per a la ràdio i la televisió, i el 1970, segons Grup 62, va adaptar ell mateix Operació viaducte per a la ràdio.