Jordi Arbonès

Qui era Jordi Arbonès

La llista de traduccions al català que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) atribueix a Jordi Arbonès va de Faulkner, Henry Miller, Nabòkov o D. H. Lawrence a Dickens, George Eliot o Jane Austen, passant per Chandler o C. S. Lewis, i al teatre inclou Arthur Miller, Tennessee Williams o Edward Albee. El pòrtic de l’associació, que la qualifica de «sensacional», hi veu la feina principal de la seva vida, per davant d’una obra pròpia que també va ser d’assaig, poesia, teatre i narrativa. Entre els premis que li van valer, l’AELC recull el de traducció en prosa de la Generalitat del 1986, per La fira de les vanitats, i el Nacional de traducció de la Institució de les Lletres Catalanes del 1991-93, per Una història de dues ciutats, de Dickens. Antoni Clapés, en un article de l’Avui del 2003 que reprodueix l’AELC, explica que tot va començar «gairebé per atzar», amb obres per al grup de teatre del Casal Català de Buenos Aires, i que després va arribar la professionalització, traduint per a editorials catalanes des de deu mil quilòmetres. També hi recorda els atacs que va rebre pel seu «model de llengua», un concepte que, segons Clapés, Arbonès rebutjava: per a ell, el registre el triava l’autor, i el traductor s’hi havia d’adaptar.

La crítica literària és l’altra part de la seva obra que destaca l’AELC. El pòrtic hi subratlla Teatre català de postguerra (1973), i la pàgina d’obra dona el premi Pompeu Fabra del 1966 a Salvat Papasseit, l’home i el poeta i un accèssit del mateix premi, el 1975, a Els “Anònims” de Manuel de Pedrolo, l’autor a qui va dedicar també Pedrolo contra els límits (1980). Nascut a Barcelona el 1929, vivia a l’Argentina des del 1956, i al Casal de Catalunya de Buenos Aires va fer també de director de teatre: el text autobiogràfic del 1999 que publica l’AELC hi esmenta, entre altres muntatges, La nostra mort de cada dia, de Pedrolo, Parasceve, de Blai Bonet, i l’Antígona d’Espriu. El 1966 va ser un dels fundadors de l’Obra Cultural Catalana, i va treballar per a les editorials Poseidón i Marymar. Joaquim Carbó, en un altre text que recull l’AELC, explica que el va descobrir el 1967, quan formava part del jurat del Joan Santamaria, on va defensar la narració que Arbonès hi presentava, Tant se val tot… o no?, que va quedar finalista; quan la va presentar, anys després, a El conte del diumenge, hi veia «la passió de viure, els dubtes i neguits de l’intel·lectual». Va morir a Buenos Aires el 6 d’octubre de 2001. La Universitat Autònoma de Barcelona li ha dedicat la Càtedra Jordi Arbonès de Traducció, i l’editorial Punctum ha editat en volums la seva correspondència amb escriptors com Pedrolo, Carbó o Parcerisas.