Màrius Torres

Qui era Màrius Torres

Màrius Torres no havia publicat cap llibre quan va morir, a finals del 1942. El 1947, a Mèxic, el seu amic Joan Sales, exiliat, va treure Poesies amb la gent de Quaderns de l’Exili: segons l’Enciclopèdia Catalana, noranta-sis poemes que el mateix autor havia distribuït en cinc llibres. El pòrtic de l’AELC diu que aquell recull «influeix notablement en els escriptors dels primers trenta anys de la postguerra», però la biografia de l’associació precisa que la seva poesia no es va valorar plenament fins que, el 1950, el volum es va reeditar a Barcelona a Els Llibres de l’Óssa Menor, «la col·lecció de poesia més emblemàtica de la postguerra». Les edicions posteriors van incorporar més poemes, algun conte i alguna carta, i la quarta s’obria amb una «Notícia biogràfica» de Sales. Als anys quaranta, afegeix l’Enciclopèdia, la seva figura s’havia convertit en «un punt de referència mític, tant a l’exili com a l’interior».

L’Enciclopèdia situa el gruix de la seva poesia en els anys de convalescència, «uns anys tràgics» per a ell i per al país. En una part important d’aquesta poesia hi llegeix alhora el drama personal i el col·lectiu, «amb l’amenaça constant de la mort i el perill d’anorreament d’un país vençut», i la relaciona amb el postsimbolisme i amb Verlaine i Baudelaire, d’on va treure alguns temes i símbols. La mateixa font fa de la música, «i no tan sols la musicalitat», un referent essencial de la seva poesia, i la biografia de l’AELC explica que, al final de la vida, havia començat a estudiar harmonia per musicar alguns poemes. Aïllat dels cercles literaris, va tenir en Carles Riba una influència directa i un corresponsal, i en Joan Sales un amic que el visitava sovint i amb qui es va escriure des del 1936: d’aquella relació epistolar van sortir les Cartes a Màrius Torres, que Sales va publicar el 1976.

Va ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena a finals del 1935, l’any que va emmalaltir, i segons l’Enciclopèdia hi va viure els set últims anys de la seva vida. Hi va conèixer la noia que als poemes és Mahalta, i hi va escriure un diari. Havia nascut a Lleida el 30 d’agost de 1910; el seu pare, el metge Humbert Torres, va ser alcalde de la ciutat. Es va llicenciar en medicina a Barcelona i, segons l’Enciclopèdia, es va doctorar a Madrid el 1933 i va començar a exercir a Lleida. El 1936 i el 1937, signant Gregori Sastre, va publicar articles al setmanari lleidatà L’Ideal, i va traduir poemes de Milton i de Shelley, de l’anglès, i de Valéry, Du Bellay i Ronsard, del francès. Va morir el 29 de desembre de 1942 i va ser enterrat al cementiri de Sant Quirze Safaja.