Maria Oleart

Qui era Maria Oleart

Maria Oleart, que també va signar Oleart de Bel, va ser cofundadora de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana i el va presidir del 1982 al 1988. Va formar part del consell de redacció de la revista Alella, on també publicava, va ser a la junta de l’AELC del 1981 al 1983 i va cofundar l’associació Josep Narcís Roca i Ferreres; l’AELC remarca que sovint va ser la primera dona a la direcció de les revistes i entitats on participava. Havia nascut a Barcelona el 1929 i va passar la infantesa al Masnou. El 1956 es va casar amb l’escultor Tomàs Bel, i l’associació diu que va viure a cavall de Barcelona i d’Alella, on el matrimoni es va construir una casa. Va obtenir premis als Jocs Florals de Lausana (1976) i de Munic (1977). A més de la poesia, va publicar un recull de contes, Contes estrafets (1989), i dos llibres per a infants, Les onades (1987) i La màgia de les espelmes (1991), en què l’AELC retroba metàfores dels poemes convertides en personatges: la Triu, per exemple, «té onades a l’estómac». Molts poemes i contes seus són inèdits. Va morir el 1996.

L’Enciclopèdia Catalana reparteix la seva obra poètica en cinc llibres, des de La mort i altres coses (1956) fins a Solitud (1991), i la veu fonamentada en «punts de tensió», per exemple entre la realitat i la il·lusió o entre el desengany i l’esperança. Per a l’AELC, la natura hi és un motiu central i gens extern a l’autora: «les plantes broten del seu cos». La consciència del subjecte femení es concentra a Versos a Anaïs (1989), una meditació sobre Anaïs Nin, que s’hi converteix en «emblema de la llibertat en la vida i l’escriptura». L’associació llegeix els seus escrits com a converses: amb els morts, com Nin o com el pare a Enllà (1974), un poemari que, diu, va néixer arran de la seva mort; amb els amics, a qui dedica i interpel·la molts poemes; amb la tradició literària, de Maragall a Virginia Woolf o Caterina Albert, i amb la natura. El 2007 es va publicar una antologia, Jo pregunto, amb un postfaci de Montserrat Abelló.