Ramon Muntanyola i Llorach

Qui era Ramon Muntanyola i Llorach

La poesia de Ramon Muntanyola es va reunir sencera vint-i-cinc anys després de la seva mort, a Obra poètica (1998), un volum promogut per l’associació d’amics que porta el seu nom i prologat per Climent Forner. L’Enciclopèdia Catalana el defineix com a «poeta popular» i hi remarca les arrels verdaguerianes i el rigor de la forma. En vida havia publicat, entre altres llibres, Ànima endins (1946), Eixàrcia (1963), Infants, ocells i nadales (1948) i Romiatge per la terra (1959), i el 1970 va treure una biografia del cardenal Vidal i Barraquer, Vidal i Barraquer, cardenal de la pau. La proclamació de mestre en gai saber li va arribar a títol pòstum, a Mèxic, el 1973, l’any de la seva mort.

Com a sacerdot, Muntanyola va ser rector de la Selva del Camp i de Salou, a més de diversos llogarets, i l’Enciclopèdia hi destaca l’èxit d’una pastoral oberta; també el presenta com a predicador i «orador de masses». Va publicar La Veu de la Parròquia (1948-50) i de Ressò (1950-52), una revista popular que el govern va suprimir. La mateixa font el compta entre els pocs sacerdots que, a la primera postguerra, van mantenir una actitud «de defensa de la llengua i la cultura catalanes». Era seminarista quan, el 1936, va marxar a França; la guerra la va passar a Mallorca.