Josep Romeu i Figueras

1917–2004 · Catalunya

Josep Romeu i Figueras (Òdena, 1917 – Barcelona, 2004) va estudiar la poesia tradicional i de cançoner i el teatre medieval, i va escriure sobre Maragall i Foix. Poeta des dels anys quaranta, va fundar la revista Ariel i, després d'Obra poètica (1951), va tornar a publicar poesia als anys noranta, amb Temps (1995) o Versos a mitja veu (2000).

Llibres de Josep Romeu i Figueras

Tots els llibres de Josep Romeu i Figueras que tenim al catàleg: 4 obres.

Poesia

Temps
Temps
1995

Versos a mitja veu
Versos a mitja veu
2000
Poemes d'ara i de tornada
2006

Altres

Quadern de memòries

Qui era Josep Romeu i Figueras

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) atribueix a Josep Romeu i Figueras més de 150 treballs publicats en mig segle. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, la seva recerca se centra en el teatre medieval i popular i en la poesia tradicional, de cançoner i del segle XVI. En surten edicions com les Cançons nadalenques del segle XV (1949), el Cancionero Musical de Palacio (1965) o les Poesies catalanes de Pere Serafí (2001), en edició crítica, i l’Ajuntament de Barcelona li va encarregar nou cicles de teatre medieval, que va organitzar i dirigir del 1961 al 1969. En la crítica, va escriure sobre Maragall, Foix, Rosselló-Pòrcel i el modernisme: en són fruit Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984) i el seu llibre sobre Sol, i de dol, de J. V. Foix (1985), que va obtenir el premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat d’assaig. Doctor en lletres des del 1948, va ensenyar a la Universitat Autònoma de Barcelona del 1969 al 1984 i va ser investigador del CSIC del 1971 al 1984; el 1972 va entrar a l’Acadèmia de Bones Lletres.

L’AELC parla de la poesia com la seva «vocació inicial». Va publicar els primers reculls als anys quaranta, a partir de Terra (Melilla, 1943), i l’AELC hi veu una evolució de les formes clàssiques. Segons la mateixa font, amb Obra poètica (1951) «sembla que dona per tancada la seva poesia», però el 1993 Tots els poemes va tornar a reunir els seus versos amb un recull inèdit, Tres cicles de retorn, i en van seguir d’altres, com Versos a mitja veu (2000), Temps (1995) o Immers en la paraula (2003). Pòstumament es va publicar Poemes d’ara i de tornada (2006), que va prologar Bartomeu Fiol. També va ser promotor cultural: va fundar i dirigir la revista Ariel (1946-51) i va ser un dels fundadors de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. El Quadern de memòries (2003) li va valer el premi Crítica Serra d’Or del 2004; el 2001 havia rebut la Creu de Sant Jordi. El seu fons personal es conserva a la Biblioteca Central d’Igualada.