Daniel Martínez i Ferrando

Qui era Daniel Martínez i Ferrando

Escumes (1936) és el volum on Daniel Martínez i Ferrando va recollir, després de corregir-los, els seus llibres de poemes Vora la mar del Nord (1915), Visions de l’Horta (1916) i La cançó de l’isolat (1911). L’Enciclopèdia Catalana descriu en aquesta poesia un camí que surt del modernisme i arriba a una manera més seva, amb ecos del simbolisme i amb el paisatge com a tema principal. Martínez i Ferrando formava part, amb Josep M. Bayarri, Jacint M. Mustieles i Miquel Duran i Tortajada, d’un grup que, segons la mateixa font, va renovar la poesia de la Renaixença al País Valencià. El 1909 en va exposar les posicions a Lo Rat Penat, en la conferència «Renaixement. Moment actual de la poesia valenciana», que l’Enciclopèdia considera «una mena de manifest»: s’hi oposava a la poesia de Teodor Llorente i hi defensava una escriptura més pròxima als corrents moderns d’aquell moment.

Professionalment va ser catedràtic d’anglès, i el 1921 va obtenir destinació a l’Escola de Comerç de Palma. A conseqüència de la Guerra Civil el van apartar de la càtedra, i s’hi va reincorporar el 1942. En castellà, a més d’una novel·la, Las brujas (1923), i d’un assaig, Solidaridad y Regionalismo (1908), va publicar llibres de viatges, entre els quals Ciudades islámicas (1927) i Guía sentimental de Mallorca (1925). Va col·laborar en diaris i revistes com El Dia, Pàtria Nova, D’Ací i d’Allà i Terra Valenciana. Els seus germans Jesús Ernest i Eduard també es van dedicar a les lletres i a l’erudició.