Miquel Duran i Tortajada

Qui era Miquel Duran i Tortajada

Miquel Duran i Tortajada signava habitualment Miquel Duran de València. El 1910 va anar a viure a Sabadell, on va impulsar el Diari de Sabadell i en va ser director fins al 1916; després, a Barcelona, va dirigir La Publicitat. Durant aquells anys va promoure a Barcelona una col·lecció per donar a conèixer la literatura valenciana i va fer sortir en català La barraca i Flor de maig, de Blasco Ibáñez. Quan va tornar a València va fundar i dirigir la revista La República de les Lletres i va entrar a treballar a l’Arxiu Municipal, on va ser fins a la postguerra. També va escriure teatre: l’AELC explica que la major part és inèdit, però que se’n van estrenar obres al Romea i al Novetats de Barcelona i a l’Alkázar de València. Segons l’Enciclopèdia Catalana, en va publicar Paraís sis, tercer pis (1934), escrita amb el seu germà Enric, Parents, amics i coneguts (1930) i L’amor i els lladres. Va escriure, a més, una biografia de Teodor Llorente (1936) i opuscles de polèmica i de divulgació històrica.

Com a poeta, a València va guanyar la flor natural de la primera Festa de les Flors el 1906, amb «Maig llevantí», i després en va obtenir a Badalona i a Lo Rat Penat, on va guanyar la flor natural el 1913 i l’englantina el 1914; segons l’AELC, tots aquells poemes van passar a Cordes vibrants (1910) o a Himnes i poemes (1916). L’Enciclopèdia considera Cordes vibrants, que va publicar L’Avenç, «la primera mostra d’elements modernistes en la poesia valenciana»: hi assenyala el vitalisme, fins i tot algun tret decadentista i la petja de Maragall, i el veu com un llibre que parteix de l’estètica de Llorente i de la Renaixença per anar més enllà. Duran formava part del grup que a partir del 1907 havia obert a València «un corrent crític i europeista». Amb Himnes i poemes va girar, sempre segons l’Enciclopèdia, cap a la pàtria, els costums i la cançó popular recreada, temes que continuen a Cançons valencianes (1929). Al principi s’havia oposat als avantguardistes de Taula de Lletres Valencianes, però més endavant va fer servir recursos d’avantguarda com el cal·ligrama. La seva poesia de tema bèl·lic, diu l’AELC, es recull a Guerra, victòria, demà (1938). Va néixer a València el 1883 i hi va morir el 1947.