Faust Hernández Casajuana

Qui era Faust Hernández Casajuana

El sainet és el gènere en què, segons l’Enciclopèdia Catalana, va destacar Faust Hernández Casajuana, tot i que també va intentar fer entrar la comèdia a l’escena valenciana. Entre les peces que cita la font hi ha L’oroneta de plata i El pati dels canyarets, totes dues del 1914, El carreró de la llanda (1917) i No és per ahí (1926). Amb Maximilià Thous i Orts va escriure La bella codony (1916) i les sarsueles A la vora del riu, mare (1919) i La sombra del Miguelete (1914), amb música de Miquel Asensi. Entre les obres publicades, l’Enciclopèdia assenyala La masia de Macià, que li va valer el premi València de literatura del 1952, Gildo (1965), La bella dona. Òpera flamenca (1963) i, del 1962, València és teua i El sol de la «Bolseria».

Hernández Casajuana també va treballar a la premsa. Del 1914 al 1919 va dirigir la redacció d’El Cuento del Dumenche, on va publicar algunes narracions, i va escriure a La Matraca (1916), a Teatro Valencià (1925) i a Pensat i Fet, entre altres capçaleres. El 1930 va participar en la fundació de Nostra Novel·la, i va ser director artístic d’alguns teatres valencians. El 1993 la Institució Alfons el Magnànim va publicar un volum del seu Teatre, amb una introducció de Josep Lluís i Rodolf Sirera.