Joan Amades

Qui era Joan Amades

Joan Amades va néixer al Raval de Barcelona el 23 de juliol de 1890, en una casa obrera on els diners no arribaven; de petit el van enviar uns quants anys a Bot, a la Terra Alta, amb els avis paterns. Va anar poc a l’escola: als nou anys ja treballava al negoci de draperia de la família, als Encants. Hi veia malament de tota la vida, i ho va anar suplint amb una memòria fora del comú.

Després va posar una parada de llibres vells als Encants Nous, i allò li va fer d’escola: hi va aprendre llegint el que li passava per les mans. Cap al 1905 va entrar a la secció d’excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on va estudiar idiomes i va agafar interès per mig món. Un d’aquells idiomes, l’esperanto, el va acompanyar sempre: va ajudar a organitzar el congrés internacional de Barcelona del 1909 i el 1923 va ser elegit president de la federació catalana d’entitats esperantistes.

La feina de recollida li va començar cap al 1915, i l’any següent va ser dels fundadors de l’Esbart Folklòric de l’Ateneu. Cap al 1927 va plegar del comerç per viure només d’això. Va tirar endavant la Biblioteca de Tradicions Populars, quaranta-dos volums publicats entre el 1933 i el 1939; el 1935 el van nomenar conservador de la secció d’etnografia del Museu Arqueològic, i el 1940 va ser un dels fundadors del Museu d’Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol. Des del 1933 feia també xerrades setmanals de cultura popular a la ràdio.

El 1947 una hemiplegia el va deixar sense la meitat dreta del cos i el va apartar del treball de camp, però no va parar: la seva dona, Enriqueta Mallofré, i la germana d’ella, Consol, li van fer de mans i d’ulls. Els llibres més grans són justament d’aquells anys: el Costumari català, cinc volums entre el 1950 i el 1956, i Folklore de Catalunya, tres volums més.

Va morir a Barcelona el 17 de gener de 1959 i havia arribat a publicar més de quatre-centes obres. Encara en van sortir després: el 1982 Quan jo anava a estudi, una tria del seu refranyer comentat, i el 1984 els dos volums d’Històries i llegendes de Barcelona. Una associació cultural que porta el seu nom continua difonent-ne l’obra.