Paulina Pi de la Serra

Qui era Paulina Pi de la Serra

L’única obra de creació literària de Paulina Pi de la Serra, segons l’AELC, és Quatre narracions (1982), un recull de relats de diverses èpoques, dos dels quals havien aparegut abans en revistes. El 2018 Edicions del Núvol els va tornar a publicar a Història d’Emma i altres contes. Feliu Formosa, en la presentació del llibre, va dir que «els equipararia amb les mostres reeixides del gènere dins la nostra literatura», i en destacava la comtessa von Reyttel d’«El decapitat» com una gran figura literària; la narració que més el va emocionar, però, era «Història d’Emma (el gran amor del Nin)», la transcripció d’una conversa real amb un personatge que encara mira, deia, des d’un quadre de Cinto Morera del cafè dels Amics de les Arts. «El punt», hi afegia, és un joc amb les moltes accepcions d’aquest mot. Per a Marc Molins, que en va escriure el pròleg de la primera edició, la claredat i la concisió de la prosa tenien a veure amb la ràdio: per fer cada comentari d’actualitat, de tres minuts, havia hagut d’escriure, corregir i resumir. L’AELC hi veu un llenguatge directe i àgil que pren l’aparença de la llengua parlada, i unes històries que converteixen en ficció anècdotes viscudes, a vegades amb algun element fantàstic. Aquests comentaris radiofònics, una selecció dels quals va sortir en casset el 1983 amb el títol A corre-cuita, i la crònica L’ambient cultural a Terrassa. 1877-1977 (1978) completen el que va publicar. El Diccionari de la literatura catalana explica, a més, que a principi dels anys seixanta va escriure algunes lletres de cançons per al seu nebot Francesc Pi de la Serra.

Abans de la literatura hi havia hagut la política. Nascuda a Terrassa el 1906, als anys trenta va ser, segons el Diccionari, «membre destacada» de la secció femenina de l’Associació i Joventut Catalanista de Terrassa, una entitat adscrita a la Lliga Regionalista, i l’AELC diu que el 1933 va passar a presidir la secció femenina de la Lliga a la ciutat. Totes dues fonts la situen al setmanari del partit, Després, i el Diccionari, també al diari terrassenc El Dia i com a secretària de Joan Estelrich. El setembre del 1934 va representar la Lliga a Berna, al congrés anual dels Grups Nacionals Europeus, i l’AELC recorda que pel seu talent d’oradora li deien el «rossinyol de la Lliga». L’esclat de la guerra la va trobar a Ginebra, on seguia uns cursos d’estiu de la Societat de Nacions; després de passar per Roma i per Perpinyà es va instal·lar a París, on durant uns anys va fer de traductora i de professora i va treballar en l’Oficina de Propaganda. El 1945 va tornar a Terrassa per quedar-s’hi. Hi va fer cursos i conferències, va participar en els Amics de les Arts i en la tertúlia de la Colla dels Ximples, i el 1967 va formar part de la direcció de la delegació d’Òmnium Cultural que s’hi acabava de crear. Als anys setanta, diu l’AELC, col·laborava a Ràdio Terrassa i a Cadena Catalana, i la seva feina als mitjans li va valer el 1981 el premi Quixot de l’Agrupació de Corresponsals de Premsa, Ràdio i Televisió. El 1983 la ciutat li va donar la Medalla d’Argent. Va morir a Terrassa el 1991.