Celdoni Fonoll

Qui és Celdoni Fonoll

Cinquanta-cinc espècies d’arbres, trenta-quatre de mamífers, cinquanta-sis de mol·luscs, insectes, peixos, amfibis i rèptils: són alguns dels comptes dels poemaris de natura de Celdoni Fonoll, que, segons la presentació d’Ales i pètals (2013) a Cossetània, ja havia versificat sis-centes espècies d’animals i plantes. La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) fa començar el 2000, amb Veus d’ocells, aquesta línia de llibres de natura, i Cossetània, que en té diversos volums al catàleg, comptava Ales i pètals (2013) com el dotzè. Segons l’editorial, en aquests llibres els poemes van acompanyats de fotografies de les espècies, de partitures de cançons i d’un annex de cultura popular i literatura que fa ell mateix; en alguns volums, la part científica la signa un biòleg o una biòloga. Al pròleg de Mamífers peluts (2008), Jordi Sargatal l’anomenava «el poeta de la biodiversitat».

L’altra cara de la seva poesia és eròtica i amorosa: la GEC en recull títols de Trempant t’empaito (1993) a Obscenitats i tendreses (2009), i Cossetània presenta aquest darrer, «a cavall del sexe i de l’humor», com el volum que tanca una trilogia de versos eròtics. La cançó, però, és el primer que en destaca l’enciclopèdia, que el defineix com a cantant, rapsode i poeta. Li atribueix unes dues-centes cançons pròpies i un repertori que anava «des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis», i data el 1974 el moment en què es va dedicar professionalment a la poesia i a la cançó; el disc Recital 1000 (1984) va rebre el premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya. Entre els reconeixements que li dona la GEC hi ha la Creu de Sant Jordi (1990) i el premi Amic de l’any del 2007 de l’associació Amics de la Ciutat, que va compartir amb l’actriu Lloll Bertran, amb qui l’enciclopèdia diu que col·laborava sovint.