Josep Termes

Qui era Josep Termes

Per al marxisme que l’Enciclopèdia Catalana anomena «més ortodox», i que identifica sobretot amb l’obra de Jordi Solé i Tura, el catalanisme era un fenomen burgès. Josep Termes en va qüestionar bona part dels postulats tot reinterpretant l’actitud que l’obrerisme i els moviments populars havien tingut envers el catalanisme. Segons l’article, aquesta va ser la segona de les tres etapes de la seva recerca, entre mitjan anys setanta i el final dels vuitanta, i arrencava d’El federalisme català en el període revolucionari de 1868-1873 (1972) i d’una ponència del 1974, El nacionalisme català: problemes d’interpretació. En la primera s’havia ocupat de l’anarcosindicalisme i de com es va organitzar la Primera Internacional a Espanya, i la tercera, l’Enciclopèdia la defineix per «les grans síntesis interpretatives». Dels llibres que li recull l’article, Les arrels populars del catalanisme és del 1999, i Història del catalanisme fins al 1923 i Històries de la Catalunya treballadora, del 2000. Abans havien sortit La immigració a Catalunya i altres estudis d’història del nacionalisme català (1984) i De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939) (1987), un volum de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, i el 2005 va publicar Misèria contra pobresa: els fets de la Fatarella del gener de 1937. Altres llibres els va escriure en col·laboració: Els moviments socials a Catalunya, el País Valencià i les Balears. Cronologia (1800-1939) (1967), amb Emili Giralt i Albert Balcells; Cartells de la República i la Guerra Civil (1978), amb Jaume Miravitlles i Carles Fontserè, i El futur del catalanisme (1997), amb Jordi Casassas.

El 1966 la Universitat de Barcelona, on era professor ajudant des del 1964, va expulsar Termes i altres professors, i l’Enciclopèdia ho atribueix a la seva activitat contra el franquisme. El 1968 va passar a l’Autònoma, s’hi va doctorar el 1971, i el 1982 va tornar a la UB, ja com a catedràtic d’història contemporània; el 1991 ho va ser també a la Pompeu Fabra i a l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, i es va jubilar el 2006. Nascut a Barcelona el 1936, va militar al PSUC des dels anys d’estudiant fins al 1974. Havia estudiat farmàcia (1953-57) abans de llicenciar-se en filosofia i lletres a la UB, el 1963, i de ser lector de castellà a Sheffield (1963-64). Va ser un dels fundadors de la revista Recerques, de la qual va formar part del consell de redacció del 1970 al 1988, i va dirigir El Contemporani i la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català (1983-93); del 1976 al 1980 va codirigir l’equip que va classificar els fons d’arxiu de l’Ateneu Barcelonès. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1990 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2006. El febrer del 2011, el Museu d’Història de Catalunya va rebre en llegat el seu arxiu personal sobre el moviment obrer i el catalanisme, que l’article xifra en «prop de 30.000 volums, documents i objectes», i Termes va morir a Barcelona el 9 de setembre d’aquell any.