Ricard Torrents

Qui era Ricard Torrents

Ricard Torrents va fundar el 1986 l’Anuari Verdaguer. Revista d’Estudis Literaris del segle XIX, i l’Enciclopèdia Catalana, que el presenta com a «especialista destacat» en Jacint Verdaguer, el situa també a la presidència de la Societat Verdaguer el 1991. Els llibres sobre el poeta que recull l’article van de Verdaguer, un poeta per a un poble (1980) a Pàtries. Poemes de Jacint Verdaguer (2015). Dos li van valer el premi Crítica Serra d’Or en anys consecutius, Verdaguer. Estudis i aproximacions (1995) el 1996 i l’edició crítica de Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià (1995) el 1997, i un altre, Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí (2006), el premi Carles Rahola d’assaig. Entremig hi ha la Ruta Verdagueriana de Folgueroles (1992), Jacint Verdaguer. Autobiografia literària (2002), A la claror de Verdaguer. Nous estudis i aproximacions (2004) i A les envistes del Ter: Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol (2008).

La Universitat de Vic, creada el 1997, va tenir Torrents com a fundador i com a primer rector, fins al 2002. La universitat va sortir de dues institucions de la ciutat que ell mateix havia impulsat, l’Escola de Mestres (1977) i els Estudis Universitaris (1987); hi va ser professor titular fins que es va jubilar, el 2017, i el 2006 la biblioteca de la universitat va rebre el seu nom. Sobre l’educació superior va publicar, entre d’altres, Acotacions al procés universitari de Catalunya (1989), Raons de la Universitat (1993) i La meva aposta per la universitat. Una història per al futur (2017). Del 1979 al 2002 va estar al capdavant de l’Editorial Eumo, de la qual va ser el director inicial, i el 1977 va fundar Reduccions. Revista de poesia, on també va col·laborar. Nascut a Folgueroles el 1937, va fer estudis de filologia catalana a Barcelona, de filosofia a Tübingen i, del 1959 al 1964, de teologia i ciències bíbliques a Roma. La Bíblia i els escriptors i pensadors «de l’àmbit germànic» van ser els camps de les seves traduccions. El 1999 va entrar a l’Institut d’Estudis Catalans, a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, que el va tenir de vicepresident del 2009 al 2023, l’any de la seva mort a Barcelona. El Premi Nacional de Cultura i la Creu de Sant Jordi li havien arribat el 2007.