Carles Fages de Climent

Qui era Carles Fages de Climent

L’AELC considera la Balada del sabater d’Ordis (1954) l’obra més emblemàtica de Carles Fages de Climent: un poema llarg, en quartets, que segueix «un sabater trastocat» pel paisatge i la gent de l’Empordà, i que va sortir amb pròleg d’Eugeni d’Ors i amb il·lustracions i epíleg de Dalí. Dalí ja havia il·lustrat Les bruixes de Llers (1924), prologat per Ventura Gassol, que amb Tamarius i roses (1925) forma el parell de primers llibres de poemes de tema empordanès. El 1958 el Primer llibre de sonets va guanyar el premi Ciutat de Barcelona. Amb el pseudònim de Lo Gaiter de la Muga va escriure un miler de composicions de to popular, entre el Primer llibre d’epigrames (1953), que va ampliar el 1957 i el 1960, i Cent consells d’amor, publicat pòstumament el 1990. Va passar els darrers anys escrivint Somni de cap de Creus, un poema èpic d’una quarantena de cants sobre, segons l’AELC, «el pas del paganisme grecollatí al cristianisme», que es va publicar el 2003.

Al teatre va debutar el 1928 amb la tragèdia en vers El bruel; després van venir El jutge està malalt (1935), una farsa, i La dama d’Aragó (1955), una altra tragèdia. En prosa, l’AELC en destaca Climent (1933), una biografia novel·lada protagonitzada per un rebesavi i un besavi seus.

Va néixer a Figueres el 1902, i l’AELC atribueix a la mare, que tenia estudis de magisteri, una influència decisiva en la seva vida cultural. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona el 1923 i es va moure entre els noucentistes, sobretot a prop d’Eugeni d’Ors. López-Picó el va convidar a publicar a La Revista, i Marià Manent el va tenir com a secretari de redacció a la Revista de Poesia. A Madrid, on va anar a fer el doctorat, va conèixer Valle-Inclán, Pío Baroja i García Lorca.

La guerra li va costar la plaça de professor d’història a l’Institut Escola Pi i Margall i dues detencions, la primera quan provava de passar a França amb la família; després es va allistar voluntari a l’exèrcit republicà, on va fer tasques d’alfabetització. Acabat el conflicte, segons l’AELC, el seu «accentuat conservadorisme» el va portar a participar en actes d’adhesió a Franco. Anys abans havia participat a fundar la Unió Socialista de Catalunya, amb Gabriel Alomar de president, i havia escrit al setmanari del partit, Justícia Social. Va morir a Figueres el 1968.