Francesc Lorenzo i Gàcia

Qui era Francesc Lorenzo i Gàcia

Més de 1.500 representacions: Xavier Fàbregas creia que Berlín, plaça Alter número 2, de Francesc Lorenzo i Gàcia, era «potser la primera» obra del teatre «legal» posterior al 1946 que superava «àmpliament» aquesta xifra. Ho va escriure el 1979 a Serra d’Or, en un article que reprodueix l’AELC i que en resegueix les dificultats. L’obra és del 1947 i la censura la va prohibir; segons Fàbregas, hi pesava l’escenari, una Alemanya nazi en plena guerra, i el text, sense «ficar-se en política», atacava «durament els qui viuen de canongies». La versió autoritzada va haver de dir-se El venedor de quimeres, i amb aquest títol es va estrenar al Centre Parroquial d’Horta l’octubre del 1950. Amb el títol original, Esteve Polls la va dirigir a l’Orfeó Gracienc el desembre del 1953, amb Núria Espert, i al Romea l’agost del 1954, amb Maria Vila. El pòrtic de l’AELC la situa, al costat de Guspireig d’estrelles (1956), entre les seves peces «amb una mirada més moderna». L’Enciclopèdia Catalana li compta una trentena d’obres publicades i, entre les que en destaca, hi ha també Benvingut, mossèn Vidal (1965) i Els rebels tràgics (1980), que la biografia de l’AELC posa com a exemples de comèdia i de melodrama dins un repertori «de caire més popular», i El millor dependent del món, una de les comèdies més representades segons l’AELC, que RTVE-Catalunya va emetre el 1985.

La pàgina de premis de l’AELC li’n compta set, del F. E. S. T. A. del 1957, per L’ambient màgic, al Talia del 1965, per La rosa escapçada. Entre els que va obtenir amb teatre infantil, el pòrtic esmenta el Josep Maria Folch i Torres per Dolça nit de Nadal (1958) i el de La Faràndula de Sabadell (1959) per una obra que l’AELC titula La mestressa de la casa ensorrada i l’Enciclopèdia, La casa ensorrada. Segons el pòrtic, la seva obra va tenir «una gran acollida entre els grups de teatre d’aficionats d’arreu de Catalunya», i l’Enciclopèdia el defineix com a autor popular. La professió de Lorenzo era la d’agent comercial. La biografia de l’AELC diu que havia estudiat català i comptabilitat al CADCI i el descriu com un lector constant dels clàssics de la col·lecció «A tot vent», de Proa. L’exili a França (1939-1943), que també recull l’Enciclopèdia, el va dur, segons l’AELC, als camps de refugiats d’Argelers, i la mateixa font diu que la vocació de dramaturg es va refermar amb el retorn. Va participar en la tertúlia de teatre que es feia cada dissabte a l’editorial Millà, al carrer de Sant Pau. Va publicar també un recull d’articles culturals, Tothom ha d’ésser-hi (1964). Va néixer a Llagostera el 1911 i va morir a Barcelona el 2001.