Miquel Arimany

Qui era Miquel Arimany

L’editorial Miquel Arimany vivia de vendre calendaris i agendes i tenia la seu a casa del seu fundador, a la plaça Medinaceli de Barcelona. L’AELC explica que a la postguerra l’editorial va ser un lloc de trobada per a molts escriptors catalans, i que Arimany els donava suport per publicar en uns anys difícils. Molts dels llibres que va editar eren diccionaris i obres per aprendre català, un camp en què l’Enciclopèdia Catalana el considera un autor i editor destacat i en què, segons l’AELC, va vendre més de mig milió d’exemplars. La mateixa associació remarca el seu Diccionari català general, que redefinia 50.000 termes i n’afegia 9.000 de nous respecte del diccionari de Pompeu Fabra. Arimany també va fundar i dirigir El Pont, que l’Enciclopèdia compta entre les primeres revistes de la postguerra que van tenir continuïtat: nascuda el 1952, va durar quaranta anys i hi van escriure, entre molts altres, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Joan Fuster i Joaquim Molas.

El volum Poesia 1938-83 (1985), on va reunir els seus llibres de poemes, publicats o no, amb pròlegs i estudis de diverses personalitats, és el que segons l’AELC li va donar el reconeixement com a poeta que potser fins llavors no havia tingut. Hi havia, per exemple, Paisatges de Catalunya (1978), Cançons per a no cantar (1977) i Petit poema de Catalunya (1977). El Poema de Crist, que va escriure, diu l’AELC, al llarg de cinquanta anys, li havia valgut el 1951 la viola d’or dels Jocs Florals de Nova York per als seus tres primers cants. En prosa narrativa va publicar, entre altres, Si la vida ens digués sí (1988) i Eduard (1955), i en teatre, El comte Arnau (1968). Va guanyar el premi Yxart del 1964 amb l’assaig I els catalans també, i també és autor de L’avantguardisme en la poesia catalana actual (1972), d’una biografia de Rafael Tasis, Símbol vivent (1967), i de dos estudis sobre Joan Maragall i Jacint Verdaguer: Maragall 1860, 1911, 1961 (1964) i Aspectes de nova observació en l’obra poètica de Jacint Verdaguer (1986). A Versions de poesia (1986) va recollir les seves traduccions de T. S. Eliot, P. Valéry, O. Wilde i altres, i també va deixar un llibre de memòries. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.