Llorenç Gomis

Qui era Llorenç Gomis

El 1993, el premi Ciutat de Barcelona va reconèixer els articles que Llorenç Gomis i Sanahuja havia publicat aquell any a La Vanguardia, un diari on va fer d’editorialista i de redactor en cap, entre altres càrrecs. Va presidir el Consell d’Informació de Catalunya (des del 1997) i l’Associació de la Premsa de Barcelona, i va dirigir El Correo Catalán. La revista El Ciervo, que va fundar el 1951 i que també va dirigir, va sortir d’un grup on hi havia ell mateix, Joan i Joaquim, germans seus, la seva dona, Roser Bofill, i diversos intel·lectuals cristians. A la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ensenyar ciències de la informació i va arribar a catedràtic emèrit, va estudiar la premsa i la comunicació. N’han quedat la tesi doctoral, El medio media: remedio de las medias de enmedio (1974), i llibres com La notícia, dret humà (1993), Teoria dels gèneres periodístics (1989) o Teoría del periodismo. Como se forma el presente (1991).

La seva poesia en català, segons l’Enciclopèdia Catalana, es troba a Déu vos guard i passi-ho bé (1987) i a Sons i sonets (1968-1972), publicat el 1984. En castellà, el volum Poesía (1950-75) (1978) va aplegar Oficios y maleficios (1971), El hombre de la aguja en el pajar (1966) i El caballo, premi Adonais del 1951; també en castellà hi ha el Libro de Adán y Eva. Va escriure llibres de pensament, com El sermón del laico (1959) i La ciudad a medio hacer (1956), i el 1996 va publicar unes memòries, De memòria. Autobiografia (1924-1994). El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir a Barcelona el 2005.