Sebastià Estradé

Qui era Sebastià Estradé

Sebastià Estradé es va doctorar el 1964 amb El derecho ante la conquista del espacio, que segons l’Enciclopèdia Catalana va ser la primera tesi doctoral sobre aquesta matèria a l’Estat espanyol; l’AELC afegeix que el director de la tesi va ser Wernher von Braun, al capdavant del centre de vol de la NASA. A més del doctorat en dret, tenia un diploma d’enginyeria industrial i elèctrica. Del 1992 al 1996 va presidir la secció del Col·legi d’Advocats de Barcelona dedicada al dret aeronàutic i espacial. Va col·laborar a la premsa i a la televisió —a Televisió Espanyola, en el programa Amigos del espacio (1968-70)—, i el 1972, segons l’AELC, la COSPAR (Comissió Internacional d’Investigació de l’Espai) li va concedir el seu premi de periodisme espacial.

Com a escriptor, Estradé va publicar en català i en castellà narracions, novel·la juvenil i llibres científics i de divulgació. El primer llibre va ser un recull de narracions, Una guerra civil (1961), i l’últim, segons l’AELC, un altre recull, De tants colors (2006). L’AELC cita, entre els seus títols juvenils de ciència-ficció, Genestel (1971), Quan tornis, porta una mica de pluja (1996) i Més enllà no hi ha fronteres (1966); entre les novel·les juvenils, l’Enciclopèdia esmenta també Més enllà del misteri (1970) i A l’espai no hi volem guerra (1993). En divulgació, va publicar De la terra a l’infinit (1966), i Estimeu el vostre entorn (1982), que l’AELC classifica com a obra educativa, va obtenir el 1984 el premi Crítica Serra d’Or juvenil.