Joaquim Casas i Busquets

Qui era Joaquim Casas i Busquets

«Un petit món comarcal que avui ja és història»: és el que retrata L’enterrament (1955), segons la presentació que l’acompanya al catàleg de Moll, que també en remarca la gràcia i l’esperit crític i que es va escriure quan el llibre arribava a la tercera edició. La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) fa sobresortir Joaquim Casas i Busquets com a novel·lista, «amb un gran sentit de l’humor». L’enciclopèdia li recull també Cara i creu (1960), Diari d’un soldat (1958) i La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí (1956), entre altres, i Cel·luloide ranci (1958), que Moll presenta com «una panoràmica penetrant de la vida mataronina en el primer terç del segle XX».

A Mataró, on es va establir i on va morir el 1993, la GEC el compta entre els animadors del grup cultural El Racó. L’enciclopèdia li recull col·laboracions a Galanies, a Destino i a Tele-estel, un llibre de proses, Calidoscopi de la ciutat blava (1959), i una monografia sobre El Maresme (1959); després de la seva mort es van publicar les Visions mataronines (1995). La presentació de Moll, que el fa néixer a Blanes el 1911, hi afegeix uns anys d’aprenentatge musical —solfeig a la capella de Santa Maria, el violí i un intent de fer carrera de músic— i un periodisme començat molt d’hora a la premsa local, que aviat el va portar a diaris i setmanaris de Barcelona, sobretot Justícia Social. La mateixa nota el situa a Paraula i Pensament, un setmanari radiofònic en català, i diu que Notícies de Catalunya n’aplega una selecció de textos radiofònics.