Miquel Manuel Serra i Pastor

Qui era Miquel Manuel Serra i Pastor

Psicologia dels personatges, i no costumisme: així defineix l’Enciclopèdia Catalana la narrativa de Miquel Manuel Serra i Pastor, en què troba també el domini d’«un cert fatalisme». Moltes d’aquestes narracions, publicades primer a la premsa, les va reunir a Agredolç. Proses inquietes (1952). D’altres que encara eren inèdites van formar De tot vent (1984), un volum pòstum amb un «Esbós de biografia» d’A. Serra com a pròleg, on també es va incloure Catalinoi, un conte que havia sortit el 1957 a la col·lecció «Els Autors de l’Ocell de Paper». En vida va publicar Fornalutx (1972), una monografia, i Crist (1958), una biografia novel·lada; la novel·la Els cingles i els llibrets En silenci (només prosa) i Bellugadissa (proses subtils) han quedat inèdits.

El setmanari Sóller el va tenir com a col·laborador fins al 1972; els primers articles els hi enviava des de l’Argentina, on va viure entre el 1920 i el 1923. De nou a Mallorca, treballava d’empleat de banca. Va publicar narracions, crítica literària i articles de temes diversos a Majòrica, La Nostra Terra, Lluc i l’Almanac de les Lletres i als diaris Baleares i Diario de Mallorca, i sovint signava Fidel. El 1958 va traduir al català La familia de Pascual Duarte, de Camilo José Cela, en una edició del seu fill Pere A. Serra.