Joaquim Casas i Carbó

Qui era Joaquim Casas i Carbó

Amb Pompeu Fabra, a qui havia conegut el 1889, Joaquim Casas i Carbó va signar el 1894 la traducció d’Espectres, el drama d’Ibsen. Ibsen és també un dels autors que va traduir per a la Biblioteca Popular de L’Avenç, que finançava i dirigia dins l’empresa editorial en què el 1891 s’havia associat amb Jaume Massó i Torrents; la llista que en dona el Diccionari de la literatura catalana (DLC) inclou també Goldoni, Tolstoi, Silvio Pellico i Sacher-Masoch. La seva relació amb la revista L’Avenç venia d’abans: el 1890, ell i Fabra hi havien engegat una campanya lingüística «en pro del català com a llengua moderna i de cultura», i el 1891 la revista li va publicar els Estudis d’etnogènia catalana, on, segons el DLC, «intentava demostrar el caràcter ari dels catalans en contraposició al semitisme dels castellans». Del 1898 al 1900 va escriure sovint a Catalònia.

Entre el 1929 i el 1935, Casas i Carbó va publicar una sèrie de llibres que les dues obres de l’Enciclopèdia Catalana descriuen com a pacifistes i internacionalistes, però catalanistes: Del present i del pròxim avenir (1935), El problema peninsular (1933), Blancs, negres, grocs (1935) i La Catalunya francesa (1934). Del mateix període són els Assaigs de paleontologia lingüística catalana (1929), el llibre de poemes Set odes (1933), de to «volgudament ideològic» segons el DLC, i les Poesies franciscano-maragallianes i d’altres que potser no en són prou (1934), que el diccionari considera «molt més rellevant». Ramon Casas i Carbó era cosí germà seu, segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), que el presenta també com a fill i net d’indians i explica que el Noucentisme l’havia deixat de banda, «com tants d’altres modernistes». En política, el 1906 havia deixat la Lliga Regionalista pel Centre Nacionalista Republicà, i dos anys més tard va reunir una part dels seus articles polítics a Catalònia (Assaigs nacionalistes). Va néixer a Barcelona el 1858 i hi va morir el 1943.