Valentí Almirall

Qui era Valentí Almirall

La biografia que l’AELC dedica a Valentí Almirall en diu obra cabdal de Lo Catalanisme. Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques, i el pòrtic de la mateixa associació, que és considerada la més emblemàtica. És del 1886, quan va presidir els Jocs Florals de Barcelona i va publicar a Montpeller L’Espagne telle qu’elle est, un opuscle amb articles seus; l’AELC situa en aquell any «el moment del màxim apogeu de la seva personalitat». Segons l’Enciclopèdia Catalana, La tradició catalana de Josep Torras i Bages va ser una rèplica als plantejaments polítics catalanistes, «de caràcter liberal i laic», que Almirall exposava a Lo catalanisme. Francesc Pelagi Briz, per la seva banda, va escriure el 1886 l’opuscle Quatre paraules sobre el llibre de D. V. Almirall “Lo catalanisme”.

El 4 de maig de 1879, el dia de la festa dels Jocs Florals, va sortir el primer número del Diari Català, que l’AELC presenta com el primer diari en llengua catalana. Almirall el va suspendre el juny del 1881, en el moment de la ruptura amb Pi i Margall i amb la majoria del partit federal català. Abans havia dirigit El Federalista i havia fundat a Barcelona El Estado Catalán, que el 1873 va continuar a Madrid; i de les protestes de l’abril del 1870 contra les quintes, en què va participar, en va sortir la idea de La Campana de Gràcia. El 1885 va redactar com a ponent el Memorial de Greuges i va anar a Madrid amb la comissió que el va lliurar al rei.

Entre els seus llibres hi ha dues novel·les polítiques del 1878, Una autoridad modelo i El alma al diablo, que va signar amb el pseudònim A.Z., i Escritos catalanistas, del mateix any; textos federalistes com Idea exacta de la Federación; estudis polítics com La Confederación suiza y la Unión americana (1881), que és comparatiu, o Los Estados Unidos de América (1884), i Articles literaris (1904).

El pòrtic diu que va arribar a ser «un dels principals dirigents del federalisme intransigent barceloní». Va intervenir en la revolució de setembre del 1868 a Barcelona i va prendre part en la creació del Partit Republicà Federal; va ser al pacte de Tortosa el 1869 i va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Va participar en la revolta federal de Barcelona, el van fer presoner i el van portar a les Balears, d’on es va escapar a Alger. Entre el 1880 i el 1883 va organitzar el Congrés de Jurisconsults Catalans i els dos primers congressos catalanistes, i va fundar i dirigir el Centre Català. Havia nascut a Barcelona el 1841 en una família del patriciat barceloní; va passar per l’Escola de Belles Arts i després va estudiar dret, en què es va llicenciar el 1863, però l’advocacia la va exercir de manera discontínua. Més endavant va crear la Biblioteca Pública Arús i el 1896 va presidir l’Ateneu Barcelonès. Va morir el 1904 i va deixar la casa a la ciutat de Barcelona perquè s’hi fessin escoles públiques.