Joan B. Culla

Qui era Joan B. Culla

Els partits de la Catalunya del segle XX i el conflicte entre Israel i el món àrab són els dos grans camps de l’historiador Joan B. Culla, a qui la nota de Grup 62 compta una vintena de llibres. La Gran Enciclopèdia Catalana en dona la bibliografia. Del primer camp són El catalanisme d’esquerra (1928-1936) (1977), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1921-1923) (1986), La dreta espanyola a Catalunya (2009), les històries d’Unió Democràtica de Catalunya (2002) i d’Esquerra Republicana (2013) i El tsunami (2017), que Pòrtic presentava com una guia per entendre un sistema de partits que s’havia tornat «irreconeixible». Del segon, Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina (2004), del qual Pòrtic va publicar el 2024 una edició posada al dia amb Adrià Fortet, amb tres capítols nous. Amb Amb Poblet al cap i al cor (2021) es va endinsar en la història de l’Església sota la dictadura a través del pare Bernat Morgades: segons Pòrtic, aquest monjo de l’Espluga va tenir un paper central en el retorn de la vida monàstica a Poblet a partir del 1940, i el 1950 en va ser expulsat i va acabar desterrat a França.

Segons l’Enciclopèdia, es va llicenciar (1976) i doctorar (1985) en història contemporània a la Universitat de Barcelona, i va fer classes a la Universitat Autònoma del 1977 al 2023, l’any de la seva mort. Fora de l’aula, l’Enciclopèdia en recorda sobretot la feina a la televisió, on va dirigir i presentar Segle XX, a Televisió de Catalunya, del 1991 al 2013, després d’haver assessorat Memòria popular, al circuit català de TVE, el 1980-82. A la premsa va escriure a Serra d’Or, L’Avenç, l’Avui, l’Ara i El País, que va deixar el 2017 «per la deriva espanyolista del diari». Va ser membre de la Fundació Acta (1987-93), un grup de reflexió «de signe nacionalista catalanista i liberal», i vocal de la junta del Cercle d’Economia (2011-19). El 2019 va publicar unes memòries, La història viscuda, que Pòrtic presentava com les d’un historiador que als 22 anys ja visitava Tarradellas a l’exili, i que van, segons l’editorial, d’uns orígens humils al Poblenou a la relació amb Jordi Pujol o Pasqual Maragall.