Joan Mínguez i Defís
Joan Mínguez i Defís, escriptor mort a Barcelona, va publicar als anys vint reculls que l'Enciclopèdia Catalana acosta al postsimbolisme, com Primícies (1920) o Moments (1924), i la novel·la Dies verges (1929), d'arrel psicològica. Per a la Fundació Bernat Metge va traduir Properci i Tibul (Elegies, 1925), i va col·laborar a Mirador i La Revista.
Llibres de Joan Mínguez i Defís
- Primícies
Primícies
- La lluita en el repòs
La lluita en el repòs
- Moments
Moments
- El Dr. Andreu
El Dr. Andreu
- Magda la generosa
Magda la generosa
Qui era Joan Mínguez i Defís
Els reculls que Joan Mínguez i Defís va publicar als anys vint —La lluita en el repòs (1921), Primícies (1920) i Moments (1924)— combinen lirisme, humor i sàtira, segons l’Enciclopèdia Catalana, i la font hi veu una «lleugera aproximació a l’estètica del postsimbolisme». La seva novel·la Dies verges (1929) tracta l’adolescència, i l’Enciclopèdia la qualifica «d’arrel psicològica». Va escriure també contes, aplegats a Magda la generosa (1931), una biografia, El Dr. Andreu (1926), i teatre: Una veu llunyana i L’hora del secret (1931), entre altres obres. La bibliografia de l’article remet, entre altres, a Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935), de Rafael Tasis, i al volum de crítica de les Obres completes de Carles Riba.
Mínguez va estudiar al seminari de Girona del 1913 al 1918, i el 1919 es va instal·lar a Barcelona. Hi va col·laborar a Mirador i a La Revista, entre altres publicacions, i per a la Fundació Bernat Metge va traduir les Elegies (1925) de Properci i de Tibul. Núria Mínguez i Negre, la seva filla, farmacèutica de professió, també va ser escriptora: segons l’Enciclopèdia, va publicar més de trenta obres, com Les forces del mal (1970), que va guanyar el premi Immortal Ciutat de Girona, i Una casa a les Tres Torres (1974), premi Ciutat de Palma.
