Maria Josepa Massanés

Qui era Maria Josepa Massanés

El 1862 Maria Josepa Massanés va ser la reina dels Jocs Florals de Barcelona, i dos anys després hi va guanyar el premi extraordinari amb un poema religiós, «Creure és viure». Segons l’Enciclopèdia Catalana, havia arribat a la poesia catalana amb la Renaixença, amb Joaquim Rubió i Ors i Víctor Balaguer com a referents, i els seus primers poemes en català havien aparegut a Los trobadors moderns i a Los trobadors nous. Alguns, que tendien a l’expressió ampul·losa, van tenir una certa popularitat, segons la mateixa font: «La creu del terme», «La batuda de les olives» o «La roja barretina catalana», un himne escrit quan van tornar els voluntaris que havien anat a lluitar a l’Àfrica. L’AELC hi veu «una de les poetes més populars del s. XIX». En català va publicar Respirall (1879) i va col·laborar en l’antologia Garlanda poètica ilerdanesa (1881), i el 1908, després de la seva mort, la seva poesia catalana es va recollir a Poesies. Abans, en castellà, havia publicat poemes romàntics a periòdics com La Religión, El Guardia Nacional o El Vapor, i en part els va aplegar a Poesías (1841) i a Flores marchitas (1850).

En el pròleg de Poesías, Massanés reclamava per a les dones el dret a escriure i a rebre instrucció, i en articles de revista va insistir, diu l’Enciclopèdia, en «l’emancipació cultural de les dones». Per a l’AELC, la seva obra «no es pot deslligar de la reivindicació de gènere»: que una dona d’aquella època escrivís i publiqués era «un fet insòlit», i ella mateixa en va reivindicar el dret. L’associació la veu com el començament d’«una cadena de filiacions en femení» que continua amb Dolors Monserdà, que en va prologar l’obra i en va escriure la biografia. Com a sòcia honorària, el 1838 va ser la primera dona admesa a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. A casa seva hi tenia una tertúlia literària, i la Biblioteca-Museu Balaguer va rebre en herència els seus llibres i papers. Va morir a Barcelona el 1887.