Joan Reglà

Qui era Joan Reglà

Bandolers i moriscos: als segles XVI i XVII, i sobretot a aquests dos problemes, es va dedicar Joan Reglà, segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), després d’uns primers estudis sobre qüestions de la seva tesi, Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica. La lucha por el Valle de Arán. Siglos XIII-XIV (1951). Els títols que l’enciclopèdia hi relaciona van de La cuestión morisca y la coyuntura internacional en tiempos de Felipe II (1953) a Bandolers, pirates i hugonots (1969), que era una reedició molt reformada de Felip II i Catalunya. Entremig hi ha Els virreis de Catalunya (1956), Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler (1961), escrit en col·laboració amb Joan Fuster, El bandolerisme català (1962), Estudios sobre moriscos (1964) i El bandolerisme català del barroc (1966). També va escriure assaigs històrics com la Introducció a la història del País Valencià (1969) i Comprendre el món. Reflexions d’un historiador (1967), i va dirigir, a més d’escriure-hi, una Història de Catalunya (1969-72) que l’enciclopèdia considera «molt original en concepció i execució». Una altra Història de Catalunya, que va deixar inacabada, va sortir pòstumament el 1974. A la feina docent, la GEC hi suma manuals escolars, adaptacions i traduccions.

J. Vicens i Vives el va tenir entre els seus primers deixebles i d’adjunt a la càtedra de Barcelona, i segons la GEC tots dos van col·laborar a portar a la universitat la metodologia dels Annales, la de M. Bloch i L. Febvre. Vicens i Vives dirigia també la Historia social y económica de España y América, una de les grans obres col·lectives en què Reglà va participar. El 1958 va guanyar dues càtedres d’història moderna, la de Santiago de Compostel·la i la de València, i es va quedar la de València, on va ensenyar fins al 1971 i va ser degà del 1961 al 1964. L’enciclopèdia diu que, amb Tarradell, Dolç, Giralt i altres, va fer «pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat». El 1971 va passar a la Universitat Autònoma de Barcelona, on des del juny del 1973 va ser degà de filosofia i lletres. Llicenciat en dret i doctor en filosofia i lletres, va néixer a Bàscara el 1917 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1973. El 1975 els seus deixebles li van dedicar un volum d’homenatge.