Joan Pérez i Jorba

Qui era Joan Pérez i Jorba

La revista Catalònia, nascuda el 1898, va tenir Joan Pérez i Jorba entre els seus principals impulsors, i des d’allà, diu l’Enciclopèdia Catalana, va fer conèixer l’obra de Verhaeren i de D’Annunzio, va criticar el decadentisme i va defensar el vitalisme. Venia de grups modernistes d’orientació regeneracionista, com el de L’Avenç, i havia escrit a L’Atlàntida, a La Renaixença i a capçaleres del modernisme de Reus. El 1900 o el 1901 es va traslladar a París, on des del 1924 va estar vinculat a la Banque de Catalogne. D’allà estant va continuar col·laborant en diaris i revistes, com El Globo de Madrid, Le Figaro, Terramar o La Veu de Catalunya, i durant la Primera Guerra Mundial va ser corresponsal d’El Poble Català. El seu fill Jaume Pérez-Jorba també va ser escriptor.

Per a l’Enciclopèdia, Pérez i Jorba va ser «un dels principals divulgadors» de les avantguardes, que l’havien interessat des de molt aviat. Ho va fer sobretot des de L’Instant (1918-1919), una revista que va fundar a París amb el subtítol Revue franco-catalane. Escrivia també en revistes avantguardistes d’altres països, com Grecia a Espanya, La Révue de l’Époque a França o Noi a Itàlia, i va traduir poemes de Max Jacob, Apollinaire, Tristan Tzara, Reverdy i Pierre Albert-Birot, a qui va dedicar un llibre, Pierre Albert-Birot (1920). Com a poeta, va publicar Poemes el 1913. Sang en rovell d’ou (1918) recull poemes sobre la guerra del 1914-1918 que l’article qualifica d’«abrandats i aliadòfils», i a Turmell i el boc en flames (1921), de tema amorós, l’Enciclopèdia hi veu la influència de Carner.