Antoni Navarro i Grauger

Qui era Antoni Navarro i Grauger

Eclesiàstic i poeta, Antoni Navarro i Grauger va ser un assidu dels Jocs Florals de Barcelona, que el van premiar quatre vegades entre el 1911 i el 1924 i el 1922 el van proclamar mestre en gai saber; en altres certàmens literaris va fer de mantenidor. Va escriure a Catalunya, Vida Lleidatana, La Falç i El Diario de Lérida, i l’Enciclopèdia Catalana li reconeix un paper d’enllaç entre els nuclis poètics lleidatans i els barcelonins, a més d’una feina a favor de la normalització lingüística i de l’entrada de tendències literàries noves. El 1924 va publicar, a quatre mans amb Carles Riba, una traducció de tota l’obra d’Ausoni. Va néixer a Vilaller el 1867 i va morir a Barcelona el 1936.

La matèria principal dels seus versos és el paisatge pirinenc, i l’article hi llegeix la influència de Maragall, de Carner i de Verdaguer. Segons l’Enciclopèdia, va anar del retoricisme romàntic, que és el de Pirinenques (1903) i d’una part de Cançons perdudes (1912), cap a una expressió senzilla, la de De l’infinit poema (1922), La balada de l’hivern (1905) i Roses i estels (1925). Aquesta senzillesa la va abandonar el 1927 amb els sonets de Medallons, un llibre que la font qualifica de «formalista i artificiós». En prosa va publicar Recitacions (1914), un aplec de proses rimades, en part ja aparegudes en una revista de Tàrrega, La Signou, i a El Diario de Lérida. A Verdaguer li va dedicar un assaig, Mossèn Jacinto Verdaguer i sa obra poètica (1908).