Manuel Rocamora

Qui era Manuel Rocamora

El concurs de L’Avenç va premiar Vergonya (1905), una novel·la de Manuel Rocamora i Rivera, a qui l’Enciclopèdia Catalana presenta com a escriptor i periodista. Va escriure també poesia —De tota mena (1901) i Joguines (1893), aquest de tema amorós—, quadres de costums com els de Postes de sol (1899) i un idil·li en prosa, La pomera dels nois (1900), que el 1916 es va recollir a «Lectura Popular» al costat de dues narracions breus, Lo darrer petó i Renyits. Al teatre hi va portar comèdies, com Ball d’any, o Estar a la que salta (1898), i peces dramàtiques en vers, com ¡Afrancesat! (1899), o en prosa, com Via fora lladres! (1899) i La dama de Reus (1894). Dos drames seus, Cor bessó i Nota gris, van quedar inèdits. Per als infants va escriure Polidesa. Regles en vers (1911) i obres de teatre com D’àngel a santa (1916), La bruixa del Gorg-Blau (1917) o Com estimen les mares.

Als Jocs Florals de Barcelona hi va guanyar accèssits el 1896, el 1901 i el 1903; n’havia estat secretari el 1894 i en va ser mantenidor el 1895 i el 1930. Es va presentar també a molts altres certàmens. Va passar la infància a Reus, i a Barcelona, on va fer el batxillerat i la carrera de dret, va treballar de procurador dels tribunals. Com a periodista, va ser redactor de La Veu de Catalunya i de La Renaixença i va escriure en revistes com Catalunya Artística, Joventut o L’Arc de Sant Martí. Formava part de l’Orfeó Català. Va morir a Barcelona el 1948.