Antoni Bori i Fontestà

Qui era Antoni Bori i Fontestà

L’Enciclopèdia Catalana diu que la poesia d’Antoni Bori i Fontestà, de to patriòtic i costumista, va arribar a tenir «una gran popularitat». Als Jocs Florals de Barcelona, on va ser mantenidor el 1903 i el 1904, s’hi presentava sovint i hi va obtenir molts premis. El seu recull Poesies (1887) reunia poemes premiats en diversos certàmens. Entre els altres llibres que l’Enciclopèdia en destaca hi ha La nit a Montgrony (1905), Simfonies poemàtiques (1898) i l’idil·li Boira i sol (1900); va escriure també una llegenda en vers, La veu de la morta (1913), i teatre de costums: La gallarda Roser i Gent de platja, totes dues del 1902. Va col·laborar en revistes com Joventut o La Renaixença.

Havia estudiat magisteri, i una part de la seva obra la va escriure per a l’escola. Lo trobador català (1892), una miscel·lània pensada com a llibre de lectura per a les escoles de Catalunya, es va reeditar, segons l’Enciclopèdia, «amb continuïtat»; a partir de la quinzena edició s’hi va incorporar la prosa. Va fer també textos per a cançoners escolars i, en castellà, una Historia de Cataluña (1898) i altres llibres per a l’ensenyament.