Assumpció Cantalozella

Qui és Assumpció Cantalozella

Ermessenda de Carcassona és una de les figures d’El falcó del comte (2003), la novel·la amb què Assumpció Cantalozella va quedar finalista del premi Sant Jordi i va començar un cicle de narrativa històrica. Segons l’Enciclopèdia Catalana, l’altre eix del llibre és Otger Guitard, jutge que va intervenir en la creació dels Usatges. Corpus de Sang (2004), premi Pere Calders, va portar el cicle a la revolta dels segadors del 1640: segons l’Enciclopèdia, la protagonista és una pagesa de ficció, la Munda, i Pau Claris hi apareix com a personatge històric. Les altres tres novel·les del cicle, publicades entre el 2007 i el 2012, parteixen de l’últim comte del Pallars (El retorn d’Hug Roger), de la història d’amor del príncep Jaume i Aurembiaix (L’amor secret del rei En Jaume) i dels anys que van de Pere I a la conquesta de Mallorca (El confident dels reis).

Abans del cicle, les seves novel·les passaven en el franquisme i la transició, segons el pòrtic de l’AELC, que va elaborar ella mateixa amb Josep Miàs. La primera, Escubidú (1982), era la reescriptura d’Esgraons d’hores lentes, que havia sortit per fascicles; la va refer per consell de Joaquim Molas, i la biografia de l’AELC la defineix com una «crònica novel·lada de la ciutat de Girona a les darreries del franquisme». Les campanes de Sant Serní (1996) surt, segons la mateixa biografia, d’una de les temporades que va passar a França. La biografia veu un «canvi de registre» a La pluja d’estels, finalista del Carlemany el 2001, i el fa coincidir amb el començament de la seva feina amb Proa; l’Enciclopèdia hi descriu dos temps, el present i els anys trenta de la República i la guerra, i escriu que a partir d’aquesta novel·la l’autora va conèixer «els seus moments de més projecció».

El periodisme va ser l’altra ocupació que la va acompanyar. El Punt Diari, del qual el 1979 va ser una de les fundadores, li va publicar columnes d’opinió, i a Girona també va ser secretària de redacció del setmanari Presència i corresponsal del Mundo Diario, segons la biografia. Del mateix diari va sortir la iniciativa del grup de narradors Lletrasset, amb el qual va publicar Amor a la Platja d’Aro (1987), i amb el col·lectiu Ofèlia Dracs va signar relats a Bocatto di cardinale (1985) i Misteri de reina (1994). A Santa Coloma de Farners, on va néixer el 1943, va ser el 1968 una de les impulsores de la revista Ressò. Segons l’Enciclopèdia, va ser professora de català; la seva llicenciatura, de filologia hispànica, era de l’especialitat de català. L’AELC la té com a sòcia d’honor.