Miquel de Renzi

Qui és Miquel de Renzi

En una ressenya d’El missatger i les ciutats que va publicar a Saó el setembre del 1990, i que reprodueix l’AELC, el crític Antoni Ferrer va llegir en la poesia de Miquel De Renzi una «voluntat de síntesi» entre la mirada del científic i la del poeta. El llibre del 1990 és un dels reculls que De Renzi va publicar entre el 1978 i el 2001. El primer volum, segons la biografia de l’AELC, va ser Tres fan la centena (1978), amb un pròleg de Joan Brossa en què el definia com a «poeta d’un lirisme curatiu»; el 1981 va sortir Les sales d’espera, que Vicent Salvador va qualificar a Diario de Valencia de «llibre dens i dur». El 1983 en van aparèixer dos, Descripció d’un riu, que la mateixa biografia dona com a finalista del premi Carles Riba del 1982, i Un projecte pictòric, que l’Enciclopèdia Catalana classifica de plaquette. Després van venir L’assalt al jardí (1986) i, l’any 2001, Flocs de temps. La nuesa del basament (1999) va reunir, segons la biografia, la poesia que havia escrit entre el 1971 i el 1973. Les pàgines de l’AELC, documentades per ell mateix, diuen que la seva poesia va començar sota la influència de Salvador Espriu.

L’altra carrera de De Renzi, nascut a Barcelona el 1941, va ser la de geòleg. Segons la biografia de l’AELC, el 1963 es va llicenciar en geologia a la Universitat de Barcelona; s’hi va doctorar el 1971 amb Miquel Crusafont com a director de tesi i hi va fer classes fins que el 1977 va obtenir la càtedra de paleontologia de la Universitat de València. L’Enciclopèdia li reconeix models evolutius d’organismes fòssils fets amb mètodes matemàtics i informàtics, a més d’estudis sobre la morfologia de les conquilles dels foraminífers i sobre els mol·luscs de l’eocè. També va pintar: al pintor Benet Rossell li va dedicar un llibre el 1995, i de la seva pròpia obra, l’AELC data la primera exposició el 1982 i diu que a partir del 1990 va exposar amb regularitat, sol i en col·lectives. Segons les pàgines de l’AELC, va formar part de la redacció de L’Espill i dels jurats de diversos premis valencians, com el Vicent Andrés Estellés de poesia.