Jordi Arquer

Qui era Jordi Arquer

El fulletó Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1931), de Jordi Arquer, partia segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) d’un repàs de la història de Catalunya i del catalanisme per arribar a dues propostes: reconèixer el dret d’autodeterminació de Catalunya i fer una unió de repúbliques socialistes d’Ibèria. Aquell mateix any va publicar De Pi i Margall al Comunisme; el 1934, L’evolució del problema agrari a Rússia, des de la servitud feudal al Comunisme, i el 1937, Las interpretaciones del marxismo. Va traduir, prologar o anotar clàssics marxistes com El Comunisme i la qüestió nacional i colonial (1930), de Lenin, Stalin i Bukharin, i la Crítica del programa de Gotha (1936), de Marx. A Mèxic, el 1943, va publicar l’Oda a Sant Jordi, un poema narratiu «d’influència sagarriana», segons l’enciclopèdia, i també l’opuscle El futur de Catalunya i els deures polítics de l’emigració catalana. Va escriure en molts periòdics, com La Batalla, L’Hora, Front, L’Espurna o La Terra, de la Unió de Rabassaires, i a l’exili va continuar en revistes catalanes d’Amèrica com Quaderns de l’Exili i La Nostra Revista, de Mèxic, o Ressorgiment, de l’Argentina. Amb el suport de la Fundació Jaume Bofill va crear un fons de llibres i de documents de la Guerra Civil i de l’exili que la GEC qualifica de «remarcable».

Arquer va ser un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol quan va caure la dictadura, i quan la majoria del BOC va acordar unir-se a l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin i va néixer el POUM, ell va passar al nou partit. En aquells anys també va dirigir el Sindicat Mercantil i va ser partidari de l’Aliança Obrera. La columna del POUM al front d’Aragó, el 1936, el va tenir entre els que la van organitzar i dirigir. Durant la dictadura de Primo de Rivera, en contacte amb els grups de Macià, de signe independentista, havia participat en l’oposició clandestina. Al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), del qual era soci, era un dels dirigents de la secció de treball, i des de Lluita, el periòdic de la secció, va polemitzar amb els sectors reformistes. El 1927 va ser un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes, nascut en la clandestinitat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i el 1928 va ser al congrés, també clandestí, que va constituir el Partit Comunista Català. La GEC diu que el van detenir moltes vegades. El 1939 es va exiliar a Mèxic i després a França, i en tots dos llocs va militar en el Moviment Socialista. A partir del 1977 va passar temporades a Barcelona. Havia nascut a Barcelona el 1907 i va morir a Perpinyà el 1981.