Bonaventura Carles Aribau

Qui era Bonaventura Carles Aribau

«La pàtria», el poema de Bonaventura Carles Aribau que el públic coneix com l’«Oda a la pàtria», va sortir el 1833 al diari El Vapor. Per a l’Enciclopèdia Catalana és el text que «inicià el Romanticisme en llengua catalana» i la Renaixença, i l’AELC recull que també ha estat considerat «l’estendard» del moviment. L’Enciclopèdia el destaca entre uns poemes posteriors al primer llibre, escrits en català, en castellà o en italià, que eren en general de circumstàncies. De la resta del seu vers, la mateixa font explica que molt va quedar en esborranys i àlbums privats, o dispers per la premsa.

Els seus inicis literaris són en castellà. El primer llibre, Ensayos poéticos (1817), tracta segons l’Enciclopèdia «els grans temes del progrés científic i moral de l’època», amb els patrons del segle XVIII. En aquells anys la mateixa font situa Aribau dins un grup d’escriptors que confiaven en el seu domini del castellà i hi volien destacar «amb una obra moderna i de qualitat». Molt jove, va participar en la fundació de la Societat Filosòfica, i va ser un dels fundadors d’El Europeo, on va escriure entre l’octubre del 1823 i l’abril del 1824. Des d’aquelles pàgines, segons l’Enciclopèdia, va divulgar aspectes de l’estètica de Schiller, va donar notícia de la literatura romàntica europea i va reclamar que les regles heretades se substituïssin per un «sistema analític i raonat». Més endavant va fundar la Biblioteca de Autores Españoles, amb l’impressor Manuel Rivadeneyra: en va dirigir els dotze primers volums i hi va preparar edicions de Cervantes i dels Moratín.

El 1826 se’n va anar a Madrid a fer de secretari del banquer Gaspar de Remisa. Hi va treballar vint anys en negocis privats i en el periodisme, i hi va fundar El Corresponsal (1839-1844). A partir del 1847, quan el van nomenar director general del Tresor, va ocupar un alt càrrec econòmic de l’Estat rere l’altre, com les cases de moneda i les mines el 1852 o la secretaria de la intendència de la casa reial el 1857. Instal·lat a Madrid, s’havia anat allunyant de les qüestions pròpies de Catalunya, però cap al 1850 s’hi va començar a acostar, i amb la lluita entre lliurecanvistes i proteccionistes l’Enciclopèdia diu que va acabar sent «el veritable representant a la cort dels industrials catalans». De jove havia participat en la revolució liberal del 1820, però el 1831 ja es declarava «amant de l’ordre» en una carta al general Llauder, i en un poema del 1843 va felicitar el general Prim per «la repressió que havia dirigit contra el moviment revolucionari català».

Fill d’una família menestral, havia nascut a Barcelona el 1798. A la Junta de Comerç va estudiar, entre altres matèries, taquigrafia i economia política, però va haver de deixar els estudis per treballar en el comerç. Va morir a Barcelona el 1862.